Maria Escalas (Mallorca, 1969) és música professional i professora d’aquesta matèria a una escola de Mataró, feina que combina amb l’escriptura. Autora del blog Idò, ha publicat un recull d’articles i tres novel·les, totes amb el segell Amsterdam. Va ser finalista al Premi Sant Joan de novel·la i obtingué el premi La Llança de Sant Jordi, atorgat per Òmnium Cultural, amb la seva primera obra, Abans que el teu record torni cendra.
Ja sap com celebrarà el Cap d’Any?
Encara no n’hem parlat, però no crec que sigui gaire diferent del que fem cada any: un sopar tranquil i força improvisat amb la gent que estimo. Sense artificis, serpentines o barrets ridículs: no ens mudem, no impostem una alegria que no sentim. Seiem i parlem tranquil·lament, a les 12 hores mengem el raïm, i després continuem fent sobretaula, amb el goig de la conversa, la companyia, les complicitats de tants anys caminant junts.
Tenen algun costum instaurat el dia 1 de gener?
Acostumem a fer una excursió. Abans la fèiem amb els nens quan eren petits, i ara que ja són grans i el matí de l’1 de gener dormen, ho fem sense ells. Començar l’any caminant em sembla maco. Mentre caminem, la conversa flueix, fem plans pel futur, balanç del que hem passat, ens agrada creuar-nos gent que, com nosaltres aprofita, el dia per caminar.
Com viu personalment el significat espiritual del Nadal?
Cada any canvia una mica, i els possibles significats prenen més o menys transcendència depenent del moment vital en què em trobo. Enguany, amb pares i sogres grans que ens necessiten, se’m fa molt present la carnalitat de Jesús. El fet de fer-se carn, compartir la nostra fragilitat, les nostres servituds.
Quines són les tradicions nadalenques més importants a casa seva?
Fem pessebre, sempre. Com que som una família poc nombrosa, sempre hi som tots, en dos àpats principals: els dinars de Nadal i de Reis. Estem en aquest moment en què agafem el relleu dels grans: ara ja som els de la meva generació, els que organitzem els dinars. És un sentiment que la vida avança, i ens toca assumir les regnes.
Cada any anem, també, als deu minuts de silenci que organitzen algunes entitats a Mataró el 24 de desembre al centre de la ciutat. Col·locats en rotllanta, és un moment per aturar-nos, abans de la voràgine, a respirar a fons, tenir en el pensament i en el cor la gent que no s’ho està passant bé i reflexionar sobre quin ha de ser l’autèntic sentit de Nadal.
Una altra tradició que visc, personalment, d’una manera intensa és participant en els Pastorets de Mataró. Soc música, i fa molts anys que estic a l’orquestra. M’agrada molt participar en aquesta versió-visió del Nadal. M’emociona veure tantíssima gent implicada perquè l’espectacle sigui un dels millors de Catalunya, i m’entendreix l’entusiasme dels nens entre el públic, contestant a Satanàs, rient amb Jonàs i Mataties, aplaudint l’àngel.
Com viuen els seus fills el significat d’aquests dies?
Els meus fills ja estan en la vintena. Nosaltres hem fet una opció clara, i ells van buscant el seu camí, sabent el que pensem a casa i quina és la nostra aposta. Jo voldria que Nadal fos per a ells molt més que àpats familiars, missa del gall i regals. Espero haver-ho aconseguit, però bé, diria que la llavor està plantada, i ara cal esperar per veure com neix l’arbre.
Com integra l’oració i la reflexió espiritual en les celebracions nadalenques?
Intento tenir espais de silenci i meditació. De totes maneres, els dies específicament moguts, penso en Santa Teresa: trobo Déu “en los pucheros”.
Quin aspecte de la història del naixement de Jesús l’inspira més?
Ja ho he dit abans, depenent del meu moment vital hi ha un aspecte o un altre que m’inspira més. Enguany és el fet en si de fer-se carn. Darrerament, m’adono més que tinc un cos: fins ara tot havia funcionat com tocava, però ara comencen a fallar aspectes que abans donava per suposats. Això, juntament amb la situació dels avis, em fa sentir a prop de la precarietat i la humilitat del pessebre.
Com troba equilibri entre les festivitats seculars i el veritable significat religiós del Nadal?
Sovint penso que “jo no soc d’eixe món”. No sé si és trobar l’equilibri, però per a mi, la superficialitat dels missatges consumistes no té res a veure amb el Nadal. És un fet que coincideix en el temps, però no té per què formar part de la celebració, almenys com jo l’entenc.
Quina és la seva cançó o himne nadalenc favorit i per què?
Per la meva professió, aquests dies acostumo a tenir força feina. El Messies de Haendel, que és un clàssic d’aquestes dates, m’interpel·la molt. Saber el que estic interpretant i gaudir de la música, i de com l’autor transmet el missatge amb efectes musicals, és d’una intensitat que em costa d’explicar. Molt sovint l’escolto formant part de la meva pregària.
