Per a dir no a la guerra cal dir primer no a les armes, perquè no es pot parlar de pau si al mateix temps augmenten la producció, la venda i el comerç d’armes. Aquest va ser el missatge del papa Francesc el passat dilluns 25 de desembre durant la tradicional benedicció nadalenca Urbi et orbi, des de la ciutat de Roma al món, en la qual el pontífex, davant d’uns 70.000 fidels, va denunciar la hipocresia i l’ocultació que s’amaga sota el comerç d’armes.
“Quantes massacres armades es produeixen en un silenci eixordador, sense que surtin a la llum!”, va lamentar el Papa, que va advertir de la necessitat de saber quants diners públics es dediquen a la producció d’armament. “Que es parli d’això, que se n’escrigui, perquè se sàpiga quins són els interessos i els guanys que mouen els fils de les guerres”, va sentenciar el pontífex.
En un missatge nadalenc marcat per la cruenta guerra que es viu a la terra de Jesús, el Papa va tenir un record per als pobles d’Israel i Palestina. “Abraço totes dues poblacions”, va dir, “especialment les comunitats cristianes de Gaza, la parròquia llatina de Gaza, i de tota la Terra Santa. El pontífex va expressar també el seu “dolor per les víctimes de l’execrable atac del passat 7 d’octubre i va tornar a demanar, un cop més, l’alliberament dels ostatges israelians en mans de Hamàs. “Suplico que cessin les operacions militars, amb les seves dramàtiques conseqüències de víctimes civils innocents, i que es posi remei a la desesperada situació humanitària obrint l’arribada de l’ajuda”, va reiterar Francesc al mateix temps que va instar els governants a trobar “una solució a la qüestió palestina”, basada en un “diàleg sincer i perseverant entre les parts”, i amb el suport d’una “forta voluntat política i de la comunitat internacional”.
Però Francesc no es va aturar en el conflicte a Terra Santa sinó que en va recordar molts altres que encara tenen lloc al món, malgrat haver desaparegut dels focus mediàtics. Conflictes sagnants com els del Iemen, el Líban, Síria, Ucraïna, Armènia i Azerbaidjan.
Tampoc no es va oblidar el Papa de les guerres a la regió del Sahel, la banya d’Àfrica, al Sudan, al Camerun i la República Democràtica del Congo i Sudan del Sud. I pel que fa al continent asiàtic, va tenir també un record per a la guerra latent entre les dues Corees, que continuen enfrontades 70 anys després de la firma de l’alto el foc. En aquest sentit, Francesc va formular un desig: “Que arribi el dia en què es consolidin els vincles fraternals en la península coreana, obrint vies de diàleg i reconciliació que puguin crear les condicions per a una pau duradora”.
Així mateix, el pontífex va adreçar unes paraules al continent americà, animant les “autoritats polítiques i totes les persones de bona voluntat” a trobar les solucions adequades per “superar els desacords socials i polítics, per lluitar contra les formes de pobresa que ofenen la dignitat de les persones, per a apaivagar les desigualtats i per a afrontar el dolorós fenomen de les migracions”.
En un dia en què tots els fidels van rebre la indulgència plenària, Francesc va finalitzar el seu parlament amb un record per tots aquells que moren per manca d’accés a béns bàsics com l’aigua i de pa. També va recordar els qui no troben feina o l’han perduda, els qui estan obligats a fugir del seu lloc d’origen a la recerca d’un futur millor, arriscant la vida en viatges extenuants i exposats a degradacions per part de “traficants sense escrúpols”.
Missatge de Nadal i benedicció Urbi et Orbi
Estimats germans i germanes, bon Nadal!
La mirada i el cor dels cristians de tot el món estan dirigits a Betlem; allà, on aquests dies regnen dolor i silenci, s’ha ressuscitat l’anunci esperat des de fa segles: «Ha nascut per a vosaltres un Salvador, que és Crist Senyor» (Lc 2,11). Són les paraules de l’àngel al cel de Betlem i també estan dirigides a nosaltres. Ens omple de confiança i d’esperança saber que el Senyor ha nascut per a nosaltres; que la Paraula eterna del Pare, el Déu infinit, ha fixat la seva casa entre nosaltres. S’ha fet carn, ha vingut «per habitar entre nosaltres» (Jn 1,14): aquí hi ha la notícia que canvia el curs de la història!
El de Betlem és l’anunci de «una gran alegria» (Lc 2,10). Quina alegria? No la felicitat passatgera del món, no l’alegria de la diversió, sinó una alegria “gran” perquè ens fa “grans”. Avui, en efecte, els éssers humans, amb els nostres límits, acceptem la certesa d’una esperança inaudita, la d’haver nascut per al Cel. Sí, Jesús el nostre germà ha vingut a fer del Pare, el seu Pare nostre: fràgils nines, ens revela la tendresa de Déu; i molt més: Ell, l’Unigenit del Pare, ens dóna el «poder de ser fills de Déu» (Jn 1,12). Aquesta és l’alegria que consola el cor, renova l’esperança i dóna la pau: és l’alegria de l’Esperit Sant, l’alegria de ser fills estimats.
Germans i germanes, avui a Betlem, entre les tenebres de la terra, s’ha encès aquesta flama inextingible, avui en les fosques del món preval la llum de Déu, «que il·lumina cada home» (Jn 1,9). Germans i germanes, felicitem-nos d’aquesta gràcia! Alegra’t tu, que has perdut confiança i certeses, perquè no estás sol, no estàs sola: Crist ha nascut per a tu! Jugueu tu, que heu deposat l’esperança, perquè Déu us tendeix la mà: no us apunta el dit contra, sinó que us ofereix la seva nansa de nius per alliberar-vos dels temors, aixecar-vos de les fatigues i mostrar-vos que als seus ulls va com res més. Alegra’t tu, que en el cor no trobes la pau, perquè per a tu s’ha complert l’antiga profecia d’Isaïes: «Un infant ha nascut per a nosaltres, se’ns ha donat un fill ,…, i el seu nom serà: :… il «Príncep de la Pau» (9,5)». L’Escriptura revela que la seva pau, el seu regne «no tindrà fi» (9,6).
En l’Escriptura, al príncep de la pau s’oposa «el príncep d’aquest món» (Jn 12,31) que, escampant la mort, actua contra el Senyor, «amant de la vida» (Sap 11,26). Ho veiem en acció a Betlem quan, després del naixement del Salvador, es produeix la matança dels innocents. Quantes matances d’innocents en el món: en el seu ventre matern, en les rutes dels desesperats a la recerca d’esperança, en les vides de molts nens la infància dels quals està devastada per la guerra. Són els petits Jesús d’avui, aquests nens la infància dels quals està devastada per la guerra, per les guerres.
Per tant, dir «sí» al príncep de la pau significa dir «no» a la guerra, i això amb coratge: dir «no» a la guerra, a cada guerra, a la lògica mateixa de la guerra, a un viatge sense meta, derrota sense vencedors, bogeria sense excuses. Això és la guerra: viatge sense meta, derrota sense vencedors, bogeria sense excuses. Però per a dir «no» a la guerra cal dir «no» a les armes. Perquè si l’home, el cor del qual és inestable i ferit, es troba instruments de mort entre les seves mans, tard o d’hora els utilitzarà. I com es pot parlar de pau si augmenten la producció, la venda i el comerç d’armes? Avui, com en l’època d’Herodes, les intrigues del mal, que s’oposen a la llum divina, es mouen en l’ombra de la hipocresia i de l’ocultació: quantes massacres armades es produeixen en un silenci eixordador, sense que surtin a la llum! La gent, que no vol armes, sinó pa, que té dificultats per a continuar endavant i demana pau, ignora quants diners públics es destina a l’armament. No obstant això, hauria de saber-ho. Que es parli d’això, que se n’escrigui, perquè se sàpiga quins són els interessos i els guanys que mouen els fils de les guerres.
Isaïes, que profetitzava el príncep de la pau, va escriure sobre un dia en què «una nació ja no aixecarà l’espasa contra una altra nació»; d’un dia en què els homes «ja no aprendran l’art de la guerra», sinó que «forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances.» (2,4). Amb l’ajuda de Déu, posem-nos a fer perquè aquest dia arribi!
Que aquest dia arribi a Israel i Palestina, on la guerra sacseja la vida d’aquestes poblacions. Les abraço a totes dues, especialment les comunitats cristianes de Gaza, la parròquia de Gaza, i de tota la Terra Santa. Desitjo expressar el meu dolor per les víctimes de l’execrable atac del passat 7 d’octubre i reiterar una crida urgent per a l’alliberament dels ostatges israelians. Suplico que cessin les operacions militars, amb les seves dramàtiques conseqüències de víctimes civils innocents, i que es posi remei a la desesperada situació humanitària obrint l’arribada de l’ajuda. Que no es continuï alimentant la violència i l’odi, sinó que s’iniciï una solució a la qüestió palestina, a través d’un diàleg sincer i perseverant entre les parts, amb el suport d’una forta voluntat política i de la comunitat internacional. Germans i germanes, preguem per la pau a Palestina i a Israel.
Els meus pensaments estan amb la població de la martiritzada Síria, així com amb la població del Iemen, que continua sofrint. Penso en l’estimat poble libanès i demano que recuperi aviat l’estabilitat política i social.
Amb els ulls fixos en el Nen Jesús imploro la pau per a Ucraïna. Renovem la nostra proximitat espiritual i humana al seu martiritzat poble, perquè a través del suport de cadascun de nosaltres sent la concreció de l’amor de Déu.
Que arribi el dia de la pau definitiva entre Armènia i l’Azerbaidjan. Que arribi afavorit per la continuació de les iniciatives humanitàries, el retorn de les persones desplaçades a les seves llars en legalitat i seguretat, i el respecte mutu de les tradicions religioses i dels llocs de culte de cada comunitat.
No oblidem les tensions i els conflictes que afecten la regió del Sahel, la banya d’Àfrica, Sudan, així com al Camerun, la República Democràtica del Congo i Sudan del Sud.
Que arribi el dia en què es consolidin els vincles fraternals en la península coreana, obrint vies de diàleg i reconciliació que puguin crear les condicions per a una pau duradora.
El Fill de Déu, que s’ha fet humil Nen, anima les autoritats polítiques i totes les persones de bona voluntat del continent americà, a trobar solucions adequades per superar els desacords socials i polítics, per lluitar contra les formes de pobresa que ofenen la dignitat de les persones, per a apaivagar les desigualtats i per a afrontar el dolorós fenomen de les migracions.
Del pessebre, el Nen ens demana que siguem veu d’aquells qui no en tenen: veu dels innocents, morts per falta d’aigua i de pa; veu dels qui no troben feina o l’han perduda; veu dels qui estan obligats a fugir de la seva pàtria a la recerca d’un futur millor, arriscant la vida en viatges extenuants i a la mercè de traficants sense escrúpols.
Germans i germanes, s’acosta el temps de gràcia i d’esperança del Jubileu, que començarà d’ins d’aquí un any. Que aquest període de preparació sigui ocasió per a convertir el cor; per a dir «no» a la guerra i «sí» a la pau; per a respondre amb alegria a la invitació del Senyor que ens crida, com encara profetitzà Isaïes, «a portar la bona nova als pobres, a curar els cors abatuts, a proclamar als captius la llibertat i als presos el retorn de la llum, (Is 61,1).
Aquestes paraules es van fer en Jesús (cf. Lc 4,18), nascut avui a Betlem. Acollim-lo, obrim el cor a Ell, el Salvador! Obrim el cor a Ell, el Salvador, que és el príncep de la pau!
