La Conferència Episcopal Espanyola s’ha posicionat en contra de les noves regles de migració i asil acordades finalment per la Unió Europea aquesta setmana. Es tracta d’un paquet legislatiu de mesures proposat per la Comissió Europea l’any 2020 i que, entre altres qüestions, reformarà la política comuna a través de l’aplicació d’un control més elevat de les fronteres i oferirà als governs la possiblitat d’accolir-se a la coneguda “solidaritat a la carta“, que permetrà no quedar-se una part dels refugiats que rebin amb alternatives com ara el pagament d’una compensació de 20.000 euros en cada cas. La mesura, a més, que ha sigut objecte de fortes crítiques per part de nombroses organitzacions europees que vetllen pels drets humans.
Aquest nou acord entre el Parlament i el Consell de la Unió Europea, sota la presidència espanyola, que havia marcat el pacte com a prioritat absoluta, està format per cinc reglaments que cobreixen tot el procés migratori: des que les persones migrants arriben a la frontera fins que s’atorga l’asil o es denega. Però també es tracta, com han reconegut els bisbes de la Subcomissió Episcopal de Migracions i Mobilitat Humana de la Conferència Episcopal Espanyola, “d’una oportunitat perduda per millorar polítiques i lleis vigents respecte a l’acollida i protecció de migrants i refugiats a Europa”.
“Al text, no hi trobem un pacte que tingui una visió integral centrada en la persona i el bé comú, sinó un pacte per al control i l’externalització de les fronteres”, denuncien els bisbes en una declaració publicada al web de la CEE. “Resulten preocupants els mitjans i les pràctiques que aquest pacte vol legitimar, com ara permetre la detenció de nens a partir dels 6 anys, accelerar els procediments d’asil en detriment de l’anàlisi profunda de cada sol·licitud, concedir una solidaritat a la carta entre països o reforçar els sistemes d’identificació amb dades biomètriques”, assenyalen el prelats.
Els responsables d’aquesta subcomissió episcopal lamenten que no s’hagin “abordat amb rigor les alternatives que, tant l’Església com tants altres actors socials, promouen i poden resultar més eficaces que les pràctiques vigents”. Tot això s’ha fet, segons reconeixen, posant el focus en l’efecte sortida, en comptes de l’efecte crida, i sense “invertir en allò que més els pot restar poder, l’establiment de vies legals i segures per a una migració ordenada”, la qual podria estar creada, apunten, per corredors humanitaris i per altres polítiques entre les administracions i els països.
