L’elevat nombre d’incendis forestals en l’Amazònia boliviana està relacionat amb els canvis legals dels darrers anys, que han promogut la desforestació i la conversió de grans extensions de territori en terres de cultiu. Així ho assegura la Comissió de Pobles Indígenes del Consell Episcopal Llatinoamericà i Caribeny (CELAM) en una declaració en la qual afirma que una llei de 2019 que obre més del 40% del territori del Beni a l’explotació agrícola impacta negativament en el territori i les formes de vida dels seus habitants. A més, segons el consell, la mesura provoca també “efectes de devastació i sequera”.
Després de constatar que només durant el mes d’octubre es van detectar més de 1.000 incendis actius en el país, especialment en el departament de Beni, el CELAM insta les autoritats locals i nacionals a prendre mesures urgents per garantir la protecció de nombrosos pobles indígenes que viuen en les regions més afectades. “Els incendis forestals han pressionat les comunitats perquè abandonin els seus territoris”, denuncien els prelats.
“Dolguda” per les vulneracions de què són objectes les comunitats indígenes, la comissió del CELAM assegura que els canvis legals de 2019 es van tirar endavant sense consultar prèviament els residents de la regió. Un procés que, asseguren, viola el conveni de l’Organització Internacional del Treball i propicia l’explotació en condicions “excepcionals” fins i tot en territoris indígenes, àrees i reserves protegides i reconegudes pel mateix estat Bolivià.
Un “impacte devastador” en les comunitats
L’informe revela un impacte devastador dels incendis en diverses comunitats indígenes. Una d’elles, el poble tsimane, que des de fa un temps viu en tendes improvisades després d’haver perdut els seus habitatges i haver vist reduïts a cendres els seus boscos i conreus de blat de moro i cacau.
Diversos són les missioneres que han pogut conèixer de primera mà la situació del poble tsimane. Una d’elles, la germana carmelita Gladis Montecinos, que viu a Beni i ha sigut testimoni de l’espoli de terres que han patit aquests vilatans que fa milers d’anys que viuen allà i ara veu com el govern no reconeix el seu dret a romandre-hi.
“El govern bolivià fonamenta les seves mesures en una ideologia d’explotació il·limitada dels recursos naturals i desplaçar les poblacions indígenes és part d’aquesta política”, denuncia la missionera en declaracions al portal Crux. En aquest sentit, la religiosa carmelita titlla d'”incendiàries” les lleis que durant els darrers anys han impactat negativament en la vida dels pobles indígenes.
Montecinos assegura que, malgrat que la constitució del país sud-americà “protegeix tot el poble i garanteix els drets dels indígenes”, en la pràctica hi ha lleis que “haurien de ser derogades”, ja que posen en perill les vides de moltes persones i del mateix medi ambient.
