Entitats catòliques del Regne Unit han demanat el tancament del Bibby Stockholm, la barcassa utilitzada pel govern del Regne Unit com a centre de detenció flotant per a persones refugiades. Ho han fet poques hores després de la mort d’un sol·licitant d’asil que es trobava a bord de la instal·lació.
La policia, que ha comunicat que la mort “sobtada” ha tingut lloc aquest dimarts 12 de desembre i ha obert una investigació dels fets, encara no s’ha confirmat l’edat ni la nacionalitat de l’home. No obstant això, diversos mitjans de comunicació del país, inclosa la BBC, han informat que el decés hauria estat per suïcidi.
“Aquestes són les conseqüències humanes reals de la crueltat deliberada i performativa contra les persones que busquen refugi al Regne Unit“, ha denunciat Sarah Teather, directora del Servei Jesuïta a Refugiats al Regne Unit (JRS UK, per les seves sigles en anglès). En unes declaracions publicades al portal web d’aquesta entitat amb seu a Londres, Teather també ha advertit que ha arribat el moment de “deixar de centrar-se només en la política” i “començar a considerar les vides d’unes persones es veuen destrossades per aquestes pràctiques atroces”.
Per a Teather, el fet d’obligar la gent a viure en aquesta barcassa, que es troba amarrada davant l’illa de Portland, en el sud-oest d’Anglaterra i en la qual s’allotgen mig miler d’homes, és “part d’un moviment més ampli per a col·locar als sol·licitants d’asil en entorns a gran escala, institucionals, fora de la ciutat i de semidetenció”. Una pràctica a la qual s’oposa fermament el JRS UK, segons ha assegurat la seva directora. “El govern ha de posar fi immediatament a la ubicació de persones en el Bibby Stockholm, i garantir que puguin accedir a un allotjament segur i digne en les nostres comunitats”, ha sentenciat Teather.
“Cada migrant i refugiat té un nom i una història”
Paul McAleenan, bisbe auxiliar de l’arquebisbat de Westminster i referent eclesial diocesà pels immigrants i refugiats, s’ha mostrat profundament entristit per la mort de l’home a bord de la barcassa. “Cada migrant i refugiat té un nom, un rostre i una història que ha de ser escoltada. Aquesta mort, i la de tots els que busquen asil, és una tragèdia. Les nostres oracions estan amb qui ha perdut la vida, la seva família i els seus amics”, ha dit el prelat en un comunicat emès per la Conferència Episcopal d’Anglaterra i Gales.
Conscient que encara no es tenen “totes les dades de la història”, el prelat ha remarcat que és important reconèixer la necessitat “d’un sistema d’immigració que defensi la dignitat humana fonamental dels qui es desplacen, doni prioritat a la santedat de la vida i proporcioni accés a un allotjament i una atenció sanitària decents. Continuarem advocant per això”.
D’altra banda, l’Església anglicana, que des de l’inici de l’arribada al port de Portland de la polèmica barcassa ha fet costat les persones migrants detingudes allà, també s’ha mostrat “commoguda” per la notícia. “Els estrangers s’estan convertint en amics, per la qual cosa sentim profundament aquesta pèrdua de vides”, ha declarat a la BBC la bisbessa de Sherborne, Karen Gorham.
Gorham ha explicat, també, que des de l’Església s’ha demanat als líders religiosos locals que prestin el seu suport després de la mort. Així mateix, ha manifestat que esperen poder fer visites més regulars. “El benestar de tots els que es troben a bord de la barcassa és vital”, ha declarat Gorham.
Des que a inicis d’any el govern britànic va informar dels seus plans de traslladar a Portland aquesta infraestructura amb la finalitat d’allotjar-hi sol·licitants d’asil, el Servei Jesuïta a Refugiats del Regne Unit va advertir de les condicions d’amuntegament a les quals es veurien sotmeses les persones obligades a viure-hi.
“Els centres de detenció a gran escala com aquest exposen a les persones que han fugit del perill a greus traumes, els causen una privació crònica del somni gairebé universal i provoquen una ràpida deterioració de la seva salut mental“, ha dit la directora al Regne Unit d’aquest servei jesuïta creat l’any 1980 per Pedro Arrupe SJ, l’aleshores Superior General de la Companyia de Jesús.
