Amb els dipòsits d’aigua i les plaques solars de la teulada destruïts i amb el combustible esgotat, la parròquia de la Sagrada Família de Gaza, on des de fa més de vuit setmanes es refugien unes 700 persones, té poques possibilitats de produir electricitat i garantir un mínim de comunicació estable. Aquestes han sigut unes de les poques informacions que han arribat d’aquesta parròquia, l’única catòlica de Gaza, des que el passat 1 de desembre es trenqués la treva d’una setmana i es reprenguessin els combats entre l’exèrcit d’Israel i el grup Hamàs.
Les ha revelat l’administrador general del Patriarcat Llatí de Jerusalem, Sami El-Yousef, que, en declaracions a l’agència SIR, també ha advertit dels danys que les bombes de l’exèrcit israelià han causat en les instal·lacions parroquials, que inclouen una escola, una escola bressol, tres convents, dues cases per la cura dels menors discapacitats i ancians, un espai multiús i diverses sales per a activitats pastorals.
Segons ha explicat El-Yousef, les reserves de farina i pa també s’estan esgotant, fet pel qual només es cou pa cada dos dies i sempre quan les condicions ho permeten. “També han començat a escassejar els aliments, l’aigua i les medicines”, ha assegurat l’administrador general, que no ha dubtat a qualificar de “catastròfica” la situació humanitària que es viu a Gaza des del passat 7 d’octubre, quan després dels atemptats terroristes perpetrats per Hamàs en territori israelià, Israel va posar en marxa una intensa operació militar que ha portat a l’abisme a més de dos milions de gazians.
“Sal a la ferida”
En aquest sentit, Al-Yousef ha criticat de manera contundent el govern dels EUA, que el passat divendres va exercir el seu dret a veto en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides impedint, així, que tirés endavant la proposta d’un alto el foc humanitari a Gaza, on el nombre de víctimes mortals, segons les autoritats de la Franja, ja supera les 17.500, entre elles, 7.000 menors, milers de dones, més de dos centenars de sanitaris, 104 treballadors de Nacions Unides i desenes de periodistes A més a més, es calcula que podrien haver milers de víctimes més sepultades encara sota les runes, les restes de les quals no poden ser rescatades a causa dels incessants bombardejos i de la falta de maquinària pesant.
“El veto dels EUA ha sigut posar sal a la ferida. A què espera el món, per actuar?”, ha clamat l’administrador del Patriarcat Llatí. Presentat pels Emirats Àrabs Units, el text de la resolució de l’ONU per a l’alto el foc a Gaza demana també la protecció de la població civil i l’alliberament immediat i sense condicions dels ostatges israelians que, des del passat 7 d’octubre, es troben en mans de Hamàs.
“Fins ara hem sobreviscut a tot el que ha passat i creiem que sobreviurem a tot el que passarà. El nostre Déu mai ens ha abandonat i no ens abandonarà. Si us plau, mantingueu-nos en les vostres oracions”, ha relatat, per la seva banda, George Antone, responsable de Càritas a Gaza. La lluita per la supervivència d’aquesta comunitat cristiana s’esdevé després d’haver desobeït, fa algunes setmanes, l’ordre de l’exèrcit israelià d’evacuar el nord de la Franja.
Des de l’inici de l’agressió militar, la comunitat cristiana de Gaza, formada per un miler de fidels majoritàriament ortodoxos i per un centenar de catòlics, va optar per refugiar-se a la parròquia ortodoxa de Sant Porfiri i a la parròquia llatina de la Sagrada Família, situades les dues al barri de Zeitoun. Però després que un míssil israelià impactés el passat 19 d’octubre a Sant Porfiri, destruint part del temple i assassinant 18 persones, els cristians s’apleguen a la parròquia de la Sagrada Família perquè les seves cases han estat destruïdes. Altres membres de la comunitat amb doble nacionalitat van aconseguir sortir de Gaza pel pas fronterer de Rafah, controlat per Egipte, durant la treva d’una setmana que va permetre, a més, l’entrada d’ajuda humanitària i l’intercanvi de presoners.
