“Israel torna als bombardejos de Gaza en acabar el setè dia de treva”. Així es dirigia, a primera hora d’aquest divendres, el periodista català Joan Roura als més de 5.000 internautes que el segueixen, des d’arreu del món, a X (abans Twitter). El reporter de TV3 especialista en el Pròxim Orient feia aquesta publicació hores després de participar en la taula rodona que, amb el títol de “Gaza, la segona Nakba. Guerra i Cultura de la pau”, va portar-lo ahir a intercanviar la seva visió sobre la guerra a la Franja de Gaza amb Antoni Soler, activista per la pau i la noviolència i expresident de FundiPau (2016-2021).
La guerra, així doncs, ha tornat als carrers de Gaza després d’una setmana de treva. A pesar dels esforços de diversos mediadors per consumar l’alto el foc entre Israel i Hamàs, els avions israelians han continuat amb els bombardejos sobre la població i, en poc més de dues hores, a primera hora d’aquest divendres, han posat fi a la vida d’una vintena de palestins. “Només hem presenciat un punt i seguit, amb aquesta treva, emmarcat en una successió de capítols de crisis armades que resulten de la ràbia d’un Benjamin Netanyahu furibund i sense pla de sortida”, assumia, ahir dijous, Roura, preveient la continuació del conflicte armat.
Des del Casal Loiola de Barcelona i moderats pel periodista Joan Abel Yuste, els dos especialistes en guerres militars i desavinences polítiques i religioses van rescatar la idea d’obrir els llibres d’història i treure novament a la llum el concepte àrab de nakba (catàstrofe, en català). “Un exercici que ens permetrà trobar molts punts en comú entre l’actual conflicte a Gaza i el que va passar el 1948”, va sentenciar Roura referint-se a les migracions de centenars de refugiats palestins que vivien al Mandat Britànic de Palestina i van perdre les seves cases a conseqüència de la guerra arabo-israeliana. “Amb aquesta mirada de fons —reconeixia el periodista— costa molt pensar en l’existència de cap solució“.
Una mirada de fons que situa l’actual panorama social i polític a Terra Santa en un “encadenament de venjances i contravenjances“, que, segons va raonar Soler, ens porta a això, precisament: a “un camí sense solució”. Així es referia l’activista a un crim que va categoritzar de “massiu” i que ha acabat sent, opinava, “acceptat socialment, estúpid, cruel, inhumà i ineficaç“. Una guerra, però, que en cap cas és religiosa: “Certament, el component religiós la fa més explosiva i en facilita la confrontació —admetia Roura—, però la cosa va més enllà”. La religió, va assenyalar, “no és més que benzina sobre el foc nacional”.
