Quan i com acabarà la guerra a Terra Santa si no hi ha una estratègia de sortida? Què passarà tenint en compte que no es coneix cap projecte polític per a quan acabi l’operació militar d’Israel a Gaza? Aquests van ser els interrogants plantejats pel cardenal Pierbattista Pizzaballa, patriarca llatí de Jerusalem, durant una connexió de vídeo celebrada el passat 27 de novembre amb els presidents de les Conferències Episcopals Europees, reunits en sessió plenària al Palau Arquebisbal de La Valeta, Malta.
Davant la preocupació per la incerta i imprevisible situació del conflicte que, des de fa set setmanes, ha assolit un nivell de màxima gravetat al Pròxim Orient, especialment als territoris de Gaza i Cisjordània, el purpurat va demanar als bisbes europeus que es facin partícips amb els seus respectius governs per tal que tinguin present la situació i ajudin aquests dos pobles a trobar possibles vies de sortida. “Dubto que ells sols ho aconsegueixin”, va confessar el patriarca.
Pizzaballa també va advertir que, com a Església, és important “intentar utilitzar un llenguatge que no sigui exclusiu”, que no es trobi “entre els pros i els contres” i que “eviti caure en la lògica d’estar amb l’un significa estar en contra de l’altre”. “Com a cristians —va assegurar— no hem de caure en el parany de les narratives oposades, sinó tractar de dir les coses amb veritat, condemnar el que va passar el 7 d’octubre, però també fer-nos portaveus del dolor de tantes víctimes palestines. No és fàcil en aquest moment, però cal intentar mantenir la veritat i l’amistat en la mesura que sigui possible”.
Durant la trobada telemàtica, Pizzaballa va posar al dia els bisbes europeus sobre la situació de la població cristiana. En aquest sentit, va recordar que a Gaza hi ha prop de mil cristians reunits en dos complexos. Al voltant de 700 romanen refugiats en el conjunt de la parròquia llatina de la Sagrada Família, i uns 200 a l’església ortodoxa veïna, Sant Porfiri, que va patir un bombardeig el passat 20 d’octubre en el qual van morir 16 persones. Els dos temples es troben en la part nord de Gaza que, segons les indicacions de l’exèrcit israelià, s’ha d’evacuar. Una ordre que els membres de la comunitat cristiana s’han negat a acatar perquè simplement, com va explicar Pizzaballa, no tenen on anar. “La meitat dels edificis estan destruïts, totes les infraestructures estan destruïdes. No hi ha aigua, ni cap forma de subministrament a la zona”, va detallar el purpurat.
En l’intent de millorar la situació material de la comunitat cristiana i de la resta de palestins que es troben per la zona, el cardenal va explicar que Patriarcat Llatí de Jerusalem va aconseguir a través d’agències humanitàries com el Catholic Relief Services —dels bisbes dels EUA— i altres organitzacions que els fessin arribar el mínim necessari per poder sobreviure: aliments i, sobretot, aigua que és el principal problema, ja que les carreteres estan destruïdes i el seu transport requereix una coordinació amb les forces militars.
Pizzaballa, va mostra el desig que l’alto el foc actual, que va començar el passat divendres 24 de novembre i que s’allargarà, en principi, fins dijous 30, va dir que malgrat les dificultats i el gran nombre de dies que han passat tancats dins d’un complex que no estava dissenyat per ser un refugi, malgrat les tensions i obstacles de tota mena, “la comunitat cristiana s’està comportant bé”. Fa uns dies, abans de l’acord d’alto el foc, els cristians de Gaza van ser convidats per enèsima a sortir del complex i desplaçar-se cap al sud, però s’hi van negar.
“Odi i ressentiment profund entre les dues parts”
Pizzaballa va mostrar la reiterar la seva preocupació davant d’una guerra al final de la qual no se sap què quedarà, tenint en compte que gairebé totes les cases de les famílies cristianes a Gaza han estat destruïdes. El cardenal també va advertir de la greu situació que també es viu a Cisjordània, on durant les darreres setmanes els colons israelians han augmentat la seva pressió contra la població palestina. Segons Nacions Unides, mentre tots els ulls estaven posats a Gaza, Israel ha assassinat a Cisjordània 223 palestins, 56 d’ells menors d’edat. Vuit de les víctimes, entre elles un nen, han mort per trets dels colons.
Pizzaballa també va explicar que els permisos de treball dels palestins a Israel s’han cancel·lat, excepte en el cas dels treballs en sanitat, hospitals i escoles. Així, han desaparegut els dos principals recursos: el treball a Israel i els pelegrinatges. “És, per tant, una situació social molt difícil, una pobresa preocupant”, va afirmar, alertat també per “l’enorme impacte emocional que aquesta guerra ha tingut sobre els pobles israelià i palestí”. “Hi ha un profund odi i un fort ressentiment entre les dues parts”, va lamentar el cardenal. “En els hospitals on hi ha jueus i àrabs —va afegir—, els jueus ja no volen ser tractats per metges i infermeres àrabs i viceversa. Aquelles formes de coexistència que abans existien han desaparegut en aquest moment i els mitjans de comunicació no fan més que colpejar aquests sentiments posant-los l’un contra l’altre”.
En aquest context d’extrema complexitat, el patriarca llatí de Jerusalem va manifestar la necessitat de començar a treballar de nou en el camí de la reconciliació, que “es preveu molt llarg”. “La guerra va esclatar en un moment. Ara cal treballar per una estratègia política i social de sortida i fer-ho al més aviat possible”, va advertir.
Per la seva banda, els bisbes del Consell de Conferències Episcopals Europees, després d’acollir les paraules de Pizzaballa, van renovar la seva crida a un alto el foc definitiu que permeti continuar amb l’alliberament dels ostatges i mantenir oberts els corredors humanitaris a Gaza, on durant els darrers dies estan circulant centenars de camions amb ajuda material per a la població.
“Avui més que mai, el món necessita pau”, va dir Mons. Gintaras Grušas, arquebisbe de Vilnius i president del Consell de Conferències Episcopals Europees. “Amb el Papa Francesc, diem amb força el nostre no a la guerra, que és una derrota per a la humanitat. Reiterem la nostra proximitat als qui pateixen a causa de tants conflictes, en particular Ucraïna, el poble armeni i els habitants de Terra Santa. Continuem pregant per les víctimes i per les seves famílies. Continuem pregant pel miracle de la pau”, va concloure el prelat.
