La treva acordada entre Israel i Hamàs per establir un alto el foc d’un mínim de quatre dies a Gaza ha permès que les 700 persones refugiades a la parròquia llatina hagin pogut sortir al carrer per primer cop després de més de sis setmanes. Així ho ha reconegut sor Nabila Saleh, religiosa de la Congregació del Rosari de Jerusalem i resident a Gaza.
En declaracions a SIR, la religiosa ha explicat que els membres de la comunitat cristiana han tingut ocasió de retornar a casa seva per verificar-ne l’estat, però, lamentablement, gairebé tots han trobat els seus habitatges destruïts a conseqüència dels bombardejos massius de l’exèrcit israelià. “Per aquesta raó —explica Saleh— molts estan considerant la possibilitat d’emigrar. Aquesta guerra està minant la seva voluntat de quedar-se a Gaza i ja són molts els que han decidit marxar. I la destinació més ambicionada és Austràlia”.
L’afany de poder viatjar a Austràlia no és casual, sinó que respon a la recent decisió del govern australià d’aprovar, entre el 7 d’octubre i el 20 de novembre, 860 visats turístics per als palestins i més de 1.700 per als israelians. Les autoritzacions serien expedides després d’un exhaustiu control de seguretat i permetria una entrada temporal al país de fins a 12 mesos.
La iniciativa de l’administració australiana no és nova: a inicis de 2022, quan va començar la invasió militar d’Ucraïna per part de l’exèrcit rus, Austràlia va concedir 3.000 visats a ciutadans ucraïnesos; i l’agost de 2021, amb l’arribada dels talibans al poder a l’Afganistan, en va concedir 5.000 per a afganesos.
En qualsevol cas, tal com han advertit fonts del Ministeri de l’Interior australià en declaracions a Swissinfo.ch, un visat no significa necessàriament que les persones puguin sortir d’on són. En aquest sentit, el context a Gaza és especialment complex. “És molt difícil per a la gent poder sortir de Gaza, a causa de la realitat sobre el terreny, de manera que tenim una capacitat limitada per ajudar”, ha apuntat una representant del ministeri. No obstant això, durant els darrers dies una seixantena de persones han pogut sortir de l’enclavament amb l’ajuda del govern australià cap a Egipte a través de pas de Rafah, l’única sortida no controlada per Israel.
Aquesta esperança és el que esperona els membres de la petita comunitat cristiana de Gaza a intentar sortir de l’enclavament. “Si la guerra no acaba immediatament –remarca Saleh– hi ha el risc que Gaza es quedi sense cristians. És un perill real i seria una greu pèrdua per a tota la franja”.
Nadal sense llum ni festes
Aquest dilluns la treva ha arribat al seu quart dia, i malgrat que hi ha unes certes possibilitats que es pugui allargar uns dies més si Hamàs decideix continuar alliberant ostatges israelians, no hi ha garanties que es mantingui. Així, des de divendres passat, 24 de novembre, han sigut milers els gazatís que han intentat tornar a casa per a tractar de recuperar objectes i efectes personals. “Molts han tornat, sobretot, per intentar trobar aliments, aigua, gas, combustible ja que els camions d’ajuda humanitària que han entrat a Gaza durant els darrers dies [es calcula que uns 350] no són suficients per satisfer les necessitats de la població”.
La religiosa també ha explicat que, enmig de “tanta mort i destrucció”, resulta realment difícil mirar al pròxim Nadal. “No tindrem llums i festes per al naixement de Jesús —lamenta Saleh— sinó que ho celebrarem només a l’església amb la missa, d’acord amb la petició dels patriarques i dels caps de les esglésies de Jerusalem al clergat i als fidels de renunciar a totes les activitats i signes festius no necessaris i de centrar-se més en el significat espiritual de Nadal, prestant atenció als nostres germans i germanes afectats per aquesta guerra i les seves conseqüències, i per elevar la nostra pau duradora i fervent justa”.
Així, amb una incertesa total sobre el que podrà passar durant els pròxims dies, la comunitat desplaçada a la parròquia es prepara per viure el temps d’Advent amb una sola pregària: “el do de la pau i de la justícia”. “Celebrarem el Nadal tots junts a la parròquia”, afirma sor Nabila, conscient que enguany no hi haurà ni la visita del patriarca, ni els visats de Nadal que Israel acostuma a concedir cada any als cristians de la Franja i que són necessaris per anar a Jerusalem i Betlem per pregar i trobar els seus familiars.
