El papa Francesc va agrair la treva de quatre dies iniciada el passat divendres entre Israel i Hamàs i l’alliberament dels primers grups d’ostatges i presoners. Ho va fer el diumenge durant un atípic res de l’Àngelus que, a causa del procés gripal que el va obligar a visitar l’Hospital Gemelli de Romma el dia anterior per sotmetre’s a un TAC i descartar una pulmonia, va celebrar des de la capella de la seva residència de Santa Marta.
Amb la col·laboració de Mons. Paolo Braida, encarregat dels documents papals de la Secretaria d’Estat, Francesc va demanar pregar perquè tots els ostatges siguin “alliberats com més aviat millor” i que es consideri el patiment de les seves famílies. En aquests dies d’una treva que expira aquest dilluns, però que es podria allargar si Hamàs continua alliberant ostatges, Francesc va manifestar també el seu desig que entri més ajuda humanitària a Gaza i que s’insisteixi en el diàleg com a via per arribar a una sortida negociada del conflicte. “El diàleg és l’única manera de tenir pau. Els que no volen diàleg no volen pau”, va expressar Francesc per boca de Mons. Braida.
Durant la compareixença, que els fidels van poder seguir des de la plaça de Sant Pere a través d’una retransmissió en directe, Francesc va recordar un cop més la “martiritzada Ucraïna”, que va commemorar l’Holodomor, el genocidi perpetrat pel règim soviètic fa 90 anys que va fer morir de fam a milions de persones a Ucraïna. “Aquesta punyent ferida, en lloc de cicatritzar, es fa encara més dolorosa per les atrocitats de la guerra que continua fent sofrir a aquest benvolgut poble”, va reflexionar el pontífex, que va instar els a continuar pregant “per tots els pobles devastats pels conflictes”. “L’oració —va dir— és la força de pau que trenca l’espiral de l’odi, desfà el cicle de la venjança i obre camins de reconciliació no esperats”.
Quan falten pocs dies per a la cimera pel clima, que començarà a Dubai el pròxim 30 de novembre, Francesc va fer referència, també, a una altra “gran amenaça” que pateix el món actual i “que posa en perill la vida de la Terra i de les generacions futures”: el canvi climàtic. En el context d’aquest imparable deteriorament ambiental, contrari, segons Francesc, “al projecte de Déu, que va crear tot per a la vida”, el Papa va recordar el seu viatge el pròxim cap de setmana als Emirats Àrabs Units per participar en la trobada, que aplegarà caps d’Estat i experts d’arreu del món amb la finalitat de promoure acords per apaivagar els efectes del canvi climàtic. “Agraeixo a tots els que acompanyaran aquest viatge amb l’oració i el compromís de prendre’s seriosament la salvaguarda de la casa comuna”, va concloure Bergoglio.
Catequesi
Benvolguts germans i germanes, bon diumenge!
Avui no puc adreçar-me a vosaltres des de la finestra perquè tinc aquest problema d’inflamació en els pulmons i serà Mons. Braida l’encarregat de llegir la reflexió; ell les coneix molt bé perquè és qui les fa i sempre tan bé! Moltes gràcies per la vostra presència.
Avui, últim diumenge de l’any litúrgic i solemnitat del nostre Senyor Jesucrist Rey de l’Univers, l’Evangeli ens parla del judici final (cf. Mt 25,31-46) i ens diu que serà sobre la caritat.
L’escena que ens presenta és la d’una sala real, en la qual Jesús, “el Fill de l’home” (v. 31), està assegut en un tron. Tots els pobles estan reunits als seus peus i entre ells estan “els benaurats” (v. 34), els amics del Rei. Però, qui són? Què tenen d’especial aquests amics als ulls del seu Senyor? Segons els criteris del món, els amics del rei haurien de ser aquells que li han donat riquesa i poder, que li han ajudat a conquerir territoris, a guanyar batalles, a engrandir-se entre altres governants, tal vegada a aparèixer com a estrella en les primeres pàgines dels diaris o en les xarxes socials, i a ells els hauria de dir: “Gràcies, perquè m’han fet ric i famós, envejat i temut”. Això segons els criteris del món.
En canvi, segons els criteris de Jesús, els seus amics són uns altres: són aquells que li han servit en les persones més febles. Perquè el Fill de l’home és un Rei completament diferent, que anomena “germans” als pobres, que s’identifica amb els famolencs, els assedegats, els forasters, els malalts, els empresonats, i diu: “Cada vegada que ho van fer amb el més petit dels meus germans, ho van fer amb mi” (v. 40). És un Rei sensible al problema de la fam, de la necessitat d’una llar, de la malaltia i de l’empresonament (cf. vv. 35-36): totes elles realitats, desgraciadament, sempre molt actuals. Persones que pateixen fam, persones sense llar, sovint vestides com poden, abarroten els nostres carrers: ens trobem amb elles tots els dies. I fins i tot quant a la malaltia i la presó, tots sabem el que significa estar malalt, cometre errors i pagar les conseqüències.
I bé, l’Evangeli d’avui ens diu que un és “benaurat” si respon a aquestes pobreses amb amor, amb servei: no apartant-se, sinó donant de menjar i beure, vestint, acollint, visitant, en una paraula, estant a prop dels necessitats. I això perquè Jesús, el nostre Rei que es diu a si mateix Fill de l’Home, té les seves germanes i germans predilectes en les dones i homes més fràgils. La seva ‘sala real’ està instal·lada on hi ha els qui sofreixen i necessiten ajuda. Aquesta és la “cort” del nostre Rei. I l’estil amb el qual els seus amics, els que tenen a Jesús per Senyor, estan cridats a distingir-se és el seu propi estil: compassió, misericòrdia, tendresa. Aquestes ennobleixen el cor i descendeixen com a oli sobre les ferides de quants estan ferits per la vida.
Llavors, germans i germanes, preguntem-nos: creiem que la veritable reialesa consisteix en la misericòrdia? Creiem en el poder de l’amor? Creiem que la caritat és la manifestació més noble de l’home i una exigència indispensable per al cristià? I, finalment, una pregunta particular: soc jo amic del Rei, és a dir, em sento personalment implicat en les necessitats de les persones que pateixen i que trobo en el meu camí?
María, Reina del Cel i de la Terra, ens ajudi a estimar a Jesús, el nostre Rei, en els seus germans més petits.
