A finals de l’any 2020, quan l’especialista en litúrgia oriental Sebastià Janeras va complir 89 anys, Montserrat Camps Gaset, doctora en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona i Graduada en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, va pensar que caldria fer-li un obsequi adient als 90. Així, ho va parlar amb companys i amics que havien gaudit del mestratge del professor i va proposar fer un recull de textos antics de pregària cristiana en les diverses llengües de l’antiguitat. La Facultat de Teologia s’hi va adherir immediatament i així va sorgir Pregàries cristianes antigues (2021), obra guanyadora del III Premi Abat Marcet (premi ex aequo amb el llibre Cuixà, exili i refugi) i merescut regal d’aniversari per a tot un referent com és el Dr. Janeras, vicepresident del Centre Ecumènic de Catalunya, director de la col·lecció Clàssics del Cristianisme i impulsor del Seminari de l’Orient Cristià.
Quin ha estat el criteri per a la selecció de textos?
Que fossin textos antics, entre el s. I i el s. VI per a Orient i Occident i fins al segle XI a Orient, cristians i sobretot que no tinguessin una traducció catalana publicada. Hi ha alguna excepció a aquesta norma, per raons diverses, però és molt reduïda, el 95% del llibre no ha estat mai traduït al català.
Li va sorprendre que algunes persones li diguessin que feien servir el llibre per pregar?
La veritat és que sí, perquè la finalitat era acadèmica, de divulgació i sobretot de patrimoni literari, anostrar uns textos que ningú no coneix, però entenc que els textos es puguin extreure i fer servir en un altre context, al capdavall van ser creats per a això.
És una bona eina per pregar avui?
Tot és una bona eina per pregar avui, des d’aquest text acadèmic fins a paraules que podem trobar en un diari o fins i tot en un grafiti. La pregària depèn del context i de la intenció de qui la formula, no s’ha d’encotillar. Ara bé, el llibre és una bona eina per conèixer la diversitat de situacions de l’antiguitat cristiana, o sigui, dels qui ens han precedit, i entendre una mica més com hem arribat fins aquí avui.
Quines són les inquietuds socials de l’època que deixen entreveure els textos, si és que això es pot plantejar així?
No crec que es pugui plantejar així directament, perquè són èpoques i països molt diferents, no és el mateix Egipte que Síria que Constantinoble. Crec que els textos traduïts obren una finestra per continuar preguntant en aquest context social. Cada text va acompanyat d’una introducció que permet contextualitzar-lo una mica més, potser això ajuda a atansar-se a la situació de cada segle i de cada autor.
Són textos vigents? Per què?
Són textos d’invocació, de pregària, tant de joia com de penitència o de perdó, que poden fomentar la meditació i la consciència de transcendència. Un text antic ben llegit pot ser sempre vigent, perquè les grans preguntes i els grans anhels humans són universals i ens els tornem a formular i a plantejar sempre.
Hi ha en el recull, per exemple, alguna pregària per la pau?
Directament no. Hi ha pregàries que inclouen la pau en les peticions, i sobretot hi ha pregàries per la pau interior, per la pau personal i la concòrdia amb els altres. La majoria de pregàries van orientades a la salvació, però a partir de la situació concreta de malaltia o de conflicte, però moltes són pregàries genèriques per a l’individu i la comunitat, o accions de gràcies (hem procurat que d’aquestes n’hi hagi unes quantes), o pregàries per la infinitud humana.
Com ha sigut l’equip de traductors que hi ha treballat?
En total hem estat vint traductors, tots relacionats entre nosaltres per vincles d’amistat o de coneixença, i especialment de la figura del doctor Janeras. Alguns havien estat deixebles seus, d’altres l’han conegut per la seva obra escrita o per les seves conferències. Hi ha quatre generacions, traductors de vuitanta anys, de seixanta, de quaranta i de trenta, i això m’agrada molt perquè vol dir que el gust pels textos, per la traducció i pel tema es transmet i es pot transmetre a més generacions a partir d’aquest llibre. Tots som catalans, alguns (tres en concret) nascuts molt lluny de Catalunya i sense tenir el català com a primera llengua. La gran majoria som filòlegs de formació, amb alguns historiadors i alguns liturgistes, o sigui que tothom coneix més d’una llengua antiga de les que hi ha al llibre.
Al marge de tenir la idea inicial, quina ha sigut la seva funció en el procés d’elaboració del llibre?
La meva funció, a part de tenir la idea i convocar les persones, ha estat doble. D’una banda, he fet de traductora, per això hi ha molts textos en grec, perquè he escombrat cap a casa. D’altra banda, he coordinat l’edició, cosa que vol dir parlar amb els traductors sobre l’obra que havien de traduir (en alguns casos l’han triada ells mateixos, en altres m’han demanat que jo els proposés un text), assegurar que hi hagués una introducció, feta pel traductor o per algú altre, recollir la feina feta (no ha calgut reclamar-la gaire), unificar criteris d’edició, revisar els textos, corregir les proves i en general fer la feina pròpia d’un editor literari.
