Després de quaranta dies de mort i destrucció a Terra Santa, especialment a Gaza, on l’exèrcit israelià està lliurant una intensa batalla contra Hamàs que està devastant la població civil palestina, el pare Ibrahim Faltas, vicari de la Custòdia de Terra Santa, continua consternat per una onada de violència que sembla no tenir límits. Així ho fa constar en una carta publicada avui per l’Agència Sir, en la qual el capellà franciscà denuncia que “es continuïn armant les mans fratricides” per alimentar un conflicte que ningú sembla tenir interès per aturar.
Preocupat especialment per la dramàtica situació que pateixen la població menor enmig del conflcte —es calcula que n’han assassinat més de 5.000 des del 7 d’octubre—, el P. Faltas assegura que als nens se’ls ha negat “l’oportunitat de créixer amb serenitat i a viure en pau”. “A tots els nens, no només a israelians i palestins, estem lliurant un món ple d’exemples d’odi i violència. Els hem negat el dret a somiar, a esperar, a confiar en els altres”, adverteix Faltas, que des de l’esclat de la guerra ha vist com s’ha paralitzat l’activitat a les 18 escoles que els franciscans tenen a Terra Santa, en les quals estudien uns 13.000 alumnes, la majoria dels quals, musulmans.
Carta completa
Des de fa més d’un mes, la guerra sacseja Terra Santa i el món. Els àrabs recordem els morts en el 40è dia després de la mort. Ens trobem en el 40è dia de la guerra i cada dia augmenta la llarga cadena de violència que provoca encara més morts i patiment. Durant 40 anys, els jueus van viure al desert del Sinaí, abans d’arribar a la Terra promesa. Jesús va viure al desert de Judea quaranta dies de solitud, de fam, de temptacions. Durant quaranta dies, la Basílica de la Nativitat i Betlem van ser aïllades pel setge amb morts, limitacions i pors. Quaranta dies després de la Santa Pasqua, Jesús Ressuscitat va pujar a la dreta del Pare per complir la promesa de salvació.
Estem consternats. Aquesta guerra està generant números molt alts que augmenten cada moment i que semblen ser encara més alts que els declarats, però no s’adopten solucions més fermes i justes i no es posen en pràctica solucions definitives. Es continuen armant les mans fratricides. Es debat la durada de les breus treves humanitàries, dues, tres, quatre hores, quan sabem que cada deu minuts mor un nen. Sabem de càlculs, números, estratègies, estadístiques d’una banda, patiments, dolors, destrucció, tristesa infinita per l’altra, però al centre no veiem la salvació i la protecció de la vida que és sagrada com sempre repeteix el papa Francesc.
Defensar la vida. En un mes hem vist el que mai hauríem imaginat i que, per desgràcia, continua, a pesar que el món es veu commocionat per tanta violència. Cada vida humana individual té un alt valor i ha de ser defensada amb totes les forces. Assistim a tanta inhumanitat sense poder detenir-la, escoltem paraules que no impedeixen la mort de tantes persones, mirem a cases i construccions afectades sense poder fer res. Fins i tot l’aire brut de pols i sang sembla immòbil a l’espera que passi alguna cosa bona.
Multiplicar els dons. Dissabte 11 de novembre recordem en Tabga, a Galilea, el llac de Tiberíades, el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos. Els meus germans i la gent senten que la guerra s’acosta al front nord mentre que les sirenes anuncien l’arribada de coets i míssils. Fins i tot a Galilea pateixen per la falta de pelegrins en els llocs sants i la por s’ha apoderat de les persones. Durant la missa vaig veure la generosa oferta del pa i vaig demanar a Jesús Misericordiós que multipliqués als nens de Gaza els dons que cada nen necessita: vida, salut, amor, subsistència, educació, joc i futur!
Exemples d’odi. Hem negat als nens l’oportunitat de créixer amb serenitat. A tots els nens, no sols a israelians i palestins, estem lliurant un món ple d’exemples d’odi i violència. Hem negat a tots ells el dret a somiar, a esperar, a confiar en els altres, a viure en pau. Hem negat a tots ells el dret a no tenir por. Els nens preguen i demanen pau. Qui els escolta? Tracten força de la pregària i només confien en Déu omnipotent. Seria una gràcia que aquesta guerra s’acabés després de 40 dies de mort, de sofriment, d’aïllament i que es pogués tornar a viure a la llum de la pau!
Pare Ibrahim Faltas, vicari de la Custòdia de Terra Santa
