El periodista i director de Flama, Jordi Pacheco (Girona, 1980), es va passar gairebé tot l’estiu passat submergit en el dia a dia de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, situada al barri de la Barceloneta de la capital catalana i dedicada a assistir persones en situació d’exclusió social i sense llar. Això és el que ha fet la Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, ininterrompudament i amb nombroses obres, des que va arribar al barri a finals del segle XIX.
Va ser a finals de la dècada de 1970 quan un grup de dones voluntàries i Filles de la Caritat capitanejades per sor Genoveva Masip i Torné (1923-2015), van posar la primera pedra d’una Obra Social que, com ha indicant Pacheco al llibre Ser algú per a algú (Editorial Claret, 2023), s’ha hagut d’adaptar a les necessitats de cada moment per tal d’oferir una “actitud d’escolta i comprensió” contínua.
“Un llibre, aquest, que no explica una història lineal, des del principi fins ara, sinó que dialoga amb històries personals, és a dir, amb un mosaic de veus que conformen aquesta institució, anant del record preuat dels fets històrics més rellevants de la casa fins a la fresca actualitat”. Aquesta era la definició que en feia el periodista i divulgador cultural, Santiago Gorgas, el passat dimecres, des del mateix centre, amb motiu de la presentació de l’obra.
L’acte va aplegar una cinquantena de persones —algunes de les quals també són, d’altra banda, protagonistes d’aquesta història. “El motor immaterial de la fe per Jesucrist ha actuat des dels inicis —amb sor Genoveva com a pionera per a moltes germanes més— com el principal llegat per a totes les persones que continuem portant-ne el rumb”, va destacar sor Laura Garcia, filla de la Caritat i autora del pròleg del llibre.
Per a l’autor, un dels aspectes més destacats del procés de creació del llibre va ser poder sentir “el testimoni generós” d’algunes de les persones vinculades amb Santa Lluïsa que apareixen al llibre. “Moltes de les persones amb qui vaig poder parlar tenien ganes d’explicar la seva història, per tant, la meva funció es va limitar a estar aquí i deixar que la gent parlés sense necessitat de fer gaires preguntes”, va comentar Pacheco.
“Rebem històries fosques, amb poca llum d’esperança”
La directora tècnica de l’Obra Social, Núria Martínez, una de les participants en aquest acte, no va poder amagar la seva emoció. Des que va accedir-hi com a estudiant en pràctiques el 2006, ha entès des del primer dia que les intervencions sense judicis són la clau per acabar trobant l’essència d’aquesta casa d’oportunitats. “I quan connectes amb la persona i el seu patiment és quan treballes des de l’horitzontalitat”, va afegir.
Martínez va ser escoltada amb atenció pel marroquí Outman Hammada, protagonista del llibre i resident de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, que va oferir també la seva percepció personal envers aquest engranatge d’ajuda als més necessitats, al cor de Barcelona. Ho va fer, però, després de relatar el seu pas, com a migrant i refugiat, per un Centre d’Internament d’Estrangers (CIE). Un testimoniatge convertit en la punta de l’iceberg d’històries “fosques i amb poca llum d’esperança“, a vegades tan sols conegudes pels seus protagonistes o per una minoria. Però que amb aquesta obra, ara, prenen un altre camí.