“És difícil dialogar amb persones que considerin central, a les seves vides, la fe religiosa, i avui ho faré”. Amb aquesta declaració d’intencions encetava l’escriptor i divulgador lingüístic Enric Gomà (Barcelona, 1963) la conferència inaugural de les jornades “Bones pràctiques de foment de la llengua catalana en l’àmbit religiós“, promogudes, del 7 al 8 de novembre, per la Direcció General d’Afers Religiosos. Satisfet per viure aquesta experiència “en un món en què cada vegada admiro més els conversos, tot i la secularització”, Gomà va fer una repassada fonda i testimonial sobre l’ús del català en els espais de culte.
Per fer-ho, va proposar un salt fins al segle XIX —en temps de l’eclesiàstic Jaume Collell i l’activista Josep Morgades (bisbe de Vic de 1882 a 1899)— per observar que, aleshores, ja existia una defensa de la llengua catalana i el fet català per part de l’Església catòlica. “Com va fer el Barça —comparava—, que va néixer neutre i a principis del segle XX s’hi va posicionar a favor amb Joan Gamper, el seu fundador”. Una base que ha permès activar, “en els moments més tristos del segle XX”, el que l’escriptor va catalogar com a “pseudoGeneralitat a l’ombra“, que s’ha anat esmicolant, això no obstant, durant el transcurs del temps.
“Sense pretendre enfadar ningú —va advertir Gomà— crec que això es podria reprendre“. Un oferiment que el conferenciant va voler adreçar als deu bisbats catalans des del saló d’actes de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya amb la pretensió que “puguin endegar una comissió per trobar solucions concretes en cadascun d’ells i rellançar la llengua catalana en el si de l’Església catalana”, va dir. “Això evitaria —continuava l’escriptor— que es repetissin imatges vergonyoses com la del sainet protagonitzat pel papa Francesc i el cardenal Joan Josep Omella, a ulls de tothom, dialogant sobre quina llengua calia utilitzar durant la benedicció de la Mare de Déu de Montserrat, el passat 7 d’octubre”.
Gomà també va voler dedicar una part de la seva intervenció a observar com bona part dels fidels de les altres confessions religioses que hi ha Catalunya són aliens al català, “sobretot pel que fa a les primeres generacions migrades, que no han estat escolaritzades aquí”. Això va portar el conferenciant a fer una dissertació sobre el concepte de cohesió social que, durant els últims anys, va reflexionar, ha convertit la llengua en la seva principal porta d’entrada. Una cohesió que va quedar, posteriorment, materialitzada, en una taula rodona, per representants de les esglésies catòliques, evangèliques, budistes i islàmiques.
