El president de la Conferència Episcopal Espanyola, el cardenal Joan Josep Omella, ha expressat en nom de tots els bisbes, el sentiment de dolor pel mal causat per alguns membres de l’Església, i ha reiterat la petició de perdó a les víctimes d’abusos en el si de la institució. Ho ha fet durant la roda de premsa celebrada aquest dimarts al matí a la seu de la CEE per explicar els resultats de l’Assemblea plenària extraordinària celebrada ahir.
La trobada, en la qual han participat 88 bisbes —31 de forma presencial i 57 per videoconferència— ha estat dedicada a l’estudi i valoració de l’informe presentat pel Defensor del Poble el passat 27 d’octubre, així com a l’estudi de la sol·licitud del despatx Cremades & Calvo Sotelo per a ampliar el termini de lliurament dels treballs que fa per encàrrec de la Conferència Episcopal.
“Les víctimes són el centre, i les vam tenir molt presents”, ha dit el també arquebisbe de Barcelona, que ha volgut manifestar la intenció de l’Església espanyola de “treballar conjuntament en la reparació integral de les víctimes, en el seu acompanyament, i aprofundir en el camí per a la seva protecció i per a la prevenció d’abusos”.
Omella, que ha comparegut acompanyat per César García Magán, secretari general i portaveu de la CEE, també ha aprofitat l’oportunitat per manifestar la seva “sorpresa” arran de l’extrapolació feta per alguns mitjans en relació amb les dades que revelen l’enquesta inclosa en l’informe del Defensor del Poble. Sobre aquesta qüestió, el purpurat ha manifestat amb rotunditat que les xifres “no es corresponen amb la veritat ni representen al conjunt de sacerdots i religiosos que treballen de manera abnegada pel poble de Déu. Així, Omella ha subratllat que “si seguim els comptes matemàtics, estaríem tots en aquesta dinàmica dels abusos, vostès i jo”. “Em sembla que això no està ben fet”, ha insistit, abans de denunciar la voluntat de certs mitjans per arribar a una conclusió que no és lògica. “Hi ha una intencionalitat per a treure una xifra que és mentida”, ha lamentat.
Magán ha assegurat que aquesta mateixa fórmula aplicada en àmbits familiars, donaria “una xifra forassenyada”. “No ho és per corporativisme, però en honor de la veritat, he de dir que la immensa majoria dels nostres sacerdots i religiosos, treballen fidelment, abnegadament atenent el Poble de Déu, prestant servei espiritual i acompanyament en entorns rurals marcats per la manca de capellans. És de justícia reivindicar la seva tasca. Estendre la sospita a tots els sacerdots i consagrats, és fals i és injust”, ha advertit el portaveu dels bisbes.
Com a prova del compromís de l’Església espanyola en la protecció de menors i en la prevenció d’abusos sexuals comesos en el marc de la seva activitat i, en general, en tota la societat, Magán ha reivindicat els treballs recollits a l’informe “Para dar luz”, elaborat per la CEE. “Aquest informe no és una foto fixa, ja que s’actualitza constantment en els seus continguts, amb la incorporació de noves dades, protocols, textos i aportacions d’altres institucions eclesials. És una prova que el camp d’investigació continua obert”, ha dit.
El fons de reparació de les víctimes
Pel que fa a una eventual creació d’un fons de reparacions de les víctimes, una de les recomanacions de l’Informe del defensor del Poble, els bisbes han expressat a la roda de premsa el seu acord per una “reparació integral” de totes les víctimes, no només les de l’Església: “Si es crea un organisme a aquest efecte, volem que compti amb la participació de tots. L’Església està disposada a contribuir, però també hauria de fer-ho la comunitat educativa i les federacions esportives”, ha remarcat Magán. Un posicionament que, segons ha manifestat, pretén conscienciar que es tracta d’un problema social que transcendeix l’Església i que va “més enllà de titulars i de números”.
No obstant això, el portaveu de la CCE ha subratllat que si no s’arribés a constituir aquest hipotètic fons que integrés altres àmbits, l’Església assumiria “el seu propi procés de reparació integral a les víctimes”, en el qual, de fet, ja hi treballen, segons ha assegurat.
“Els bisbes no estem dividits”
Omella ha desmentit la “divisió interna” dels bisbes que, segons han assenyalat alguns mitjans, s’ha posat de manifest durant aquesta assemblea plenària, sobretot arran del cas de l’auditoria independent sobre abusos encarregada al despatx Cremades&Calvo Sotelo. En aquest punt, hi ha qui entreveu entre els bisbes dues postures oposades: la partidària d’assumir l’informe i tractar de consensuar amb el bufet les conclusions i recomanacions, i la que s’inclina per anul·lar el contracte, en considerar el seu incompliment per part del despatx, i tractar d’evitar filtracions interessades.
En aquest punt, el purpurat aragonès ha indicat que, després de l’Informe Gabilondo, en una reunió per zoom, va ser complicat moderar el debat. “Estàvem cansats, el ritme era diferent i vam decidir deixar madurar les dades i prendre una decisió en la pròxima assemblea plenària”, ha afirmat Omella. “No estem dividits. Els bisbes no som unànimes, si fóssim tots iguals, no tindria gràcia. Al marge de les diferents opinions que hi pugui haver entre nosaltres, els asseguro que hi ha comunió”, ha emfatitzat.
En aquest punt, Magán ha detallat que han ajornat la decisió per al 20 de novembre, en una nova assemblea plenària que comptarà amb la presència física de la major part dels bisbes. “La decisió de tractar aquest punt en la pròxima trobada, es va fer mitjançant una votació que va obtenir més de dos terços dels vots a favor”, ha comentat.
Sobre el retard en l’entrega de l’informe Cremades, Omella ha reconegut que la situació ha desconcertat als bisbes, sobretot pel que fa a les dades. Magán, per la seva banda, ha advertit que mai li han donat un ultimàtum al despatx d’advocats, tot i que se li ha recordat el compromís adquirit. “Ells continuen treballant, l’encàrrec continua viu”, ha conclòs.
“El compromís diari de l’Església per una societat més justa”
Durant la recta final de la roda de premsa, Omella ha volgut expressar la seva preocupació per la polarització de la societat, per la soledat no desitjada i per la desesperança entre els joves. “Hi ha molta solitud, sobretot entre el jovent, però també en altres capes de la societat. La gent necessita ser escoltada”, ha advertit el purpurat. En aquest sentit, ha advocat per la necessitat d’un “ministeri de l’escolta”. “Hem de fer aquest esforç per escoltar-nos els uns als altres, perquè en solitud no haver de recórrer a altres mitjans que creiem que ens solucionaran les coses, però que ens perden i ens destrueixen”, ha reblat.
Preguntat per si l’Església pensa impulsar una campanya per netejar la mala imatge que arrossega a conseqüència de la crisi dels abusos, Omella ha reconegut que en l’era de la informació, de la comunicació i la imatge, el millor missatge que pot donar la institució rau en el compromís diari per construir una societat més justa, al costat no només de les víctimes d’abusos sinó també dels més pobres i desvalguts de la societat. En aquest punt, ha reivindicat la tasca de Càritas, de Mans Unides i d’organitzacions religioses que treballen per la immigració, l’educació i la transformació del món. “Som, com va dir el Papa, una Església santa i pecadora, tenim virtuts i defectes, i hem de saber-ho dir i mostrar”, ha dit. Finalment, ha demanat a la societat que sàpiga mirar amb “un cor net” el servei que fa l’Església a la societat.
