És un dissabte de començaments de tardor i, cent anys després d’haver-se construït, la petita església de Vistabella, a la comarca del Tarragonès, es prepara per acollir el casament d’una jove nascuda en aquesta minúscula població de poc més de cent habitants, però que viu, amb el seu futur marit, a Brussel·les. “Les arrels són les arrels“, defensa Montserrat Salort, vinculada al temple des de petita, mentre s’encarrega de perfilar els últims detalls de la cerimònia i regala als amics més íntims els últims exemplars que té del llibre que ha publicat aquest estiu, Vistabella i Jujol. Cent anys (1923-2023), editat per Varia Editio.
Tant la núvia com l’autora del llibre són dues protagonistes més de la llista de persones que han escrit la història de l’església del Sagrat Cor, dissenyada per l’arquitecte Josep Maria Jujol (1879-1949), col·laborador d’Antoni Gaudí, el 1918. Sense ajustar-se a les normatives de construcció de les esglésies que exigia la Santa Seu, “Jujol, coneixedor d’aquestes terres, va fer-la construir amb materials fàcilment localitzables i econòmicament assequibles, com ara pedra, maons, calç, guix, alabastre i, fins i tot, ferro forjat, molles de somier, relles d’arada i serres esdentegades que sobraven a les cases del voltant”, assenyala Salort, descendent d’un dels principals mecenes, Pere Mallafré Gibert. Una obra on, per boca del mateix arquitecte, va participar-hi fins i tot el capellà de la població veïna.
L’interior de l’església va patir un incendi a l’inici de la Guerra Civil que va ennegrir les pintures fetes pel mateix Jujol, “per bé que les flames no van poder cremar el seu segell creatiu i original“, destaca l’autora de l’estudi. Aquest i altres problemes, com ara el de les humitats, han fet que des de fa un temps s’hi hagin estat restaurant alguns dels seus elements, considerats Bé Cultural d’Interès Nacional (destaca l’especial cura per preservar les signatures que l’arquitecte va deixar en diversos racons del recinte). “És lloc de pas per a turistes d’arreu del món que se senten encisats per Jujol”, hi agrega Eudald Roca, l’alcalde de la Secuita, de la qual depèn la pedania de Vistabella.
“Ens visiten més asiàtics que catalans”
“Sense la connotació del centenari no s’hauria pres la decisió de rehabilitar l’església”, que va començar fa un any i s’espera que acabi aviat. Roca assumeix que el tresor arquitectònic que té aquest indret “és un dels grans desconeguts de Catalunya” i, per això, no són escasses les intencions del consistori i l’Arquebisbat de Tarragona d’impulsar un projecte que té, des del 2018, la finalitat de fer-ne un ús cultural —a banda del litúrgic— i potenciar-hi, per exemple, un programa musical que hi portarà, el 4 de novembre, la Jove Capella Reial de Catalunya, a banda d’altres noms destacats. “És un trampolí —admet Roca— que permet sufragar els costos de la restauració i donar a conèixer aquesta joia modernista”.
“Des del mateix arquebisbe Joan Planellas, que va manifestar el seu encís per l’església en conèixer-la, fins a John Malkovich, actor de cinema estatunidenc que ha vingut a submergir-s’hi espiritualment, l’obra de Jujol genera atracció”, reconeix, per la seva part, Josep Maria Mañé, regidor de Vistabella. La mateixa atracció que van sentir els veïns de Vistabella, que, el 1918, van acceptar que un geni —en procés de convertir-se en un dels més destacats artífexs de l’arquitectura modernista— els dibuixés la seva església.
