“Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la creació” (Marc, 16:15). Aquestes paraules de l’Evangeli de Marc deixen entreveure la importància de la comunicació de la Paraula de Déu. Conscient d’això, el Moviment de Cristians de Pobles i Comarques, organitzador de les XXVII Jornades de Formació i Animació Personal: Cristianisme i Comunicació, que han tingut lloc aquesta setmana a Granollers, va escollir quatre personalitats conegudes pel gran públic a Catalunya per compartir la seva perspectiva sobre aquest aspecte: els periodistes Vicenç Lozano i Antoni Bassas, la monja Sor Lucía Caram i el bisbe auxiliar de Barcelona, David Abadías.
“Francesc ha rebut una herència enverinada”
“La realitat que es viu al Vaticà supera la ficció“. Vicenç Lozano, corresponsal de TV3 al Vaticà durant més de 35 anys (1984-2020), va parlar d’una “confabulació” en contra de Francesc, temàtica del seu llibre Vaticangate (Editorial Roca, 2023), que ha estat moguda per bisbes de tarannà conservador —pels quals Benet XVI era un referent intel·lectual—, i, fins i tot, per magnats catòlics dels Estats Units.
Lozano, que va oferir una perspectiva de l’actualitat papal des de la seva visió de corresponsal i periodista consolidat, va afirmar que la intenció d’aquests sectors ultraconservadors és revertir algunes de les mesures que està duent a terme l’actual pontificat, desprestigiar la figura del Papa Francesc i manipular l’elecció del proper Papa. Pel periodista, el Papa Francesc va rebre una “herència enverinada”: ser el primer Papa que recull el testimoni després de l’abdicació del seu successor. Una abdicació que, segons el ponent, va produir-se arran de la incapacitat de Benet de gestionar el cas Vatileaks.
“Els cristians tenim un missatge imbatible”
El periodista Antoni Bassas va creure que el canal pel qual es fa arribar la Bona Nova al món necessita actualitzar-se. “Si tenim un missatge imbatible i la societat té molta necessitat de rebre aquest missatge, allò que hem d’intentar és buscar la manera més entenedora de transmetre’l”, afirmava Bassas, que va definir la paraula de Déu com un missatge transformador per a una societat que no té consol.
Un missatge, però, que el ponent considerava “capaç de poder-se apropar més” a la societat, per bé que “ja existeixin conceptes relacionats amb la fe que estiguin ben definits, com els de gràcia i consagració”. “És un problema vell —va continuar— i el millor comunicador de l’Evangeli que hi ha hagut mai, Jesús, ja s’hi va trobar, ja que amb les seves paràboles escolten, però no senten ni comprenen (Mt 13:10-17)”.
“Tenim el deure de ser una bona notícia per als pobres”
Sor Lucía Caram va voler transmetre, d’entrada, la seva experiència de fe. La mateixa que la mou constantment per ajudar els més necessitats, com els damnificats per la guerra a Ucraïna, on ha estat en repetides ocasions aquest any. “I el motor de tot plegat és, ni més ni menys, l’Esperit Sant, com passa a tots els cristians; un foc que desperta, també, la compassió compartida“, va manifestar la monja dominica.
Caram va indicar que la buidor humana que ha pogut conèixer en primera persona ha pogut generar-li la inquietud “d’humanitzar la humanitat“, va admetre, raó per la qual és de vital importància “anunciar la libertat als oprimits”, tal com va fer Moisès envers els habitants d’Egipte. “Déu mou Jesús per a introduir en la història la inquietud que esdevinguem una bona notícia per als pobres”, sentenciava. Una bona notícia que, va afegir, no s’aprèn intel·lectualment, sinó que es viu. És una experiència de l’amor de Déu Pare que cal experimentar i pair —”perquè és un misteri”, va remarcar.
“Del Sínode s’espera un pas endavant, un creixement”
No és cap secret que el Papa veu en la sinodalitat el mètode que Déu espera de l’Església en aquest tercer mil·lenni. I, com a tal, és important que els membres de l’Església coneguin la seva naturalesa. Segons ell, la sinodalitat “s’està duent a un punt on no s’havia portat mai“. Aquesta és la qüestió sobre la qual va parlar David Abadías en la seva ponència, que tancaria els quatre dies de jornades.
“Aquest sínode no té tema; és la mateixa sinodalitat. En el fons, el que estem treballant és aquest pas endavant, aquest moment de creixement”, va objectar. Els fruits que convé esperar, per tant, no són una llista concreta d’elements, sinó “quelcom més profund, és a dir, un canvi petit dins que es materialitzarà en grans canvis fora, un canvi d’esperit”, va manifestar el bisbe.
