Aquest dimarts 24 d’octubre, la família claretiana celebra el Dia del Pare Claret al Santuari del Cor de Maria de Barcelona. Com cada any per aquesta data, totes les branques d’aquesta gran família —la dels Fills de l’Immaculat Cor de Maria— es tornaran a veure les cares i, en aquesta ocasió, ho faran per conèixer més detalls sobre l’Any Jubilar Claretià en què es troben immersos, la celebració del qual s’allargarà fins al juliol del 2024 i commemora els 175 anys des que sant Antoni Maria Claret va fundar la congregació a Vic. Això serà a les 19:30 hores. Posteriorment, a les 20:00 hores, se celebrarà una eucaristia presidida pel P. Màxim Muñoz (Badajoz, 1958), consultor-prefecte d’espiritualitat i formació de la província de Sant Pau.
Quins aspectes del pare Claret l’han inspirat més a la seva vida?
Tot allò que m’agrada del pare Claret ho acabaria resumint en tres grans aspectes: la passió, la creativitat i l’estratègia. En primer lloc, la seva crida a l’evangelització va ser viscuda per ell com una autèntica passió. En segon, va buscar sempre tota mena de mitjans per fer arribar el missatge evangelitzador al nombre més gran de persones. I, finalment, en tercer lloc, va saber canalitzar tot el seu coneixement a través d’una formació d’industrial tèxtil que el va dotar d’una gran capacitat estratègica. En definitiva, es lliga una inquietud interior amb una capacitat d’efectivitat. Aquí és on es troba el principal motor de la seva vida.
S’ha teixit bé, la congregació, en aquests 175 anys?
Crec que sí. Això no obstant, el seu encaix a la societat continua sent complicat, tenint en compte la diversitat de cultures que coneixem. El més important de tot el que s’ha fet internament ha estat la possibilitat de propiciar trobades sectorials i de fer formació permanent. Són dues raons per les quals s’ha aconseguit que la congregació, a pesar de la diversitat que existeix entre tots els seus membres, situats arreu del món, hagi arribat a compartir un projecte sòlid i fructífer.
El fet missioner es podria continuar considerant com el pal de paller de la congregació?
Sí. És el que ens continua caracteritzant. El pare Claret va assumir la clau evangelitzadora des d’aquest punt de vista i va entendre que havia de potenciar aquesta predicació itinerant entre els capellans de la seva època. Per tal que no fos flor d’un dia i la seva idea quallés, va fer entendre que el missioner havia de formar-se contínuament i, després, convertir una evangelització que era més aviat emocional en alguna cosa més. Aquest carisma es continua duent a sobre avui dia i forma part de la nostra manera de ser com a claretians. Una altra plataforma d’evangelització que tenim són els col·legis de la congregació.
¿Creu que, com va dir la consellera d’Educació, Anna Simó, divendres passat, les escoles cristianes han de mantenir el seu compromís social per ser part indispensable dins d’un servei educatiu que doni resposta a les necessitats del segle XXI?
La importància de l’escola d’aspiració cristiana, a Catalunya, és notable. Malauradament, està clarament discriminada des d’un punt de vista econòmic. Hi ha una concepció d’esquerres a la qual li resulta impossible pensar que existeixen projectes sorgits des de la iniciativa social —i privada, en dirien— que no tenen cap ànim de lucre. A pesar d’això, les escoles cristianes són una plataforma molt important perquè, probablement, són l’únic lloc on tots els que hi passen (i, fins i tot, les seves famílies) poden haver sentit a parlar amb profunditat de l’Evangeli de Jesucrist. I, a les escoles que tenim, la nostra missió demana implicar un professorat laic (que conforma cada vegada més el pulmó dels centres) en una identitat cristiana clara.
