“A la humanitat li falten protagonistes d’humanitat, que facin veure el seu protagonisme humà”, afirma el papa Francesc en una entrevista a l’agència de notícies argentina Télam. Durant la conversa amb la periodista Bernarda Llorente, el pontífex aborda també altres temes, com ara les guerres, les crisis, el sínode, el valor del treball, la intel·ligència artificial i l’esperança cristiana.
“A vegades noto que falta capacitat per gestionar les crisis i de fer aflorar la pròpia cultura. No tinguem por al fet que surtin els veritables valors d’un país”, adverteix el Papa, conscient que “les crisis són com a veus que ens assenyalen com cal procedir”. En canvi, reconeix que els problemes ocults o guardats “són com el flautista d’Hamelin”. “Toquen la flauta, creus que tot és flauta, vas allà i tots s’ofega. Jo li tinc molta por als flautistes d’Hamelin perquè són encantadors. Si anessin de serps els deixaria, però són encantadors de gent i les acaben ofegant. Gent que es creu que de la crisi se surt ballant al so de la flauta, amb redemptors fets d’un dia per a l’altre. No. La crisi ha de ser assumida i superada, però sempre cap amunt”, remarca el pontífex.
Durant l’entrevista, que va tenir lloc a finals del mes de setembre, Francesc també aborda el tema de les guerres, davant el qual apel·la al concepte global de la seguretat integral. “Un no pot aconseguir una seguretat parcial, d’un país, si no és una seguretat integral, de tots”, explica Bergoglio. “Un —afegeix— no pot parlar d’una seguretat social si no hi ha una seguretat universal, o que estigui en procés d’universalitzar-se. Crec que el diàleg no pot ser només nacionalista, és universal, sobretot avui dia amb totes les facilitats que hi ha per a comunicar-se. Per això parlo de diàleg universal, d’harmonia universal, de trobada universal. I clar, l’enemic d’això és la guerra”.
Factors que fomenten les guerres i els enfrontaments
Francesc també reitera la idea exposada en altres ocasions de la tercera guerra mundial en fases. “Des que va acabar la Segona Guerra Mundial fins ara, va haver-hi guerres a tot arreu. Va ser el que em va portar a dir que estem vivint una guerra mundial a trossets. Ara ens adonem de la raó per la qual es va acostar aquesta guerra mundial”, assegura.
Preguntat per quines són les situacions que propicien les guerres, el pontífex subratlla que l’explotació n’és un dels orígens. “L’altre origen és de tipus geopolític del domini de territori. Hi ha guerres que semblen infinites, que neixen per motius culturals, però en el fons són per domini de territori”. En aquest sentit, Francesc posa com a exemple el cas de Myanmar, la nació asiàtica que va visitar l’any 2017. És una guerra —diu— que fa anys i anys que dura, i on un poble musulmà, els rohingyes, està sofrint persecucions des de fa anys i anys per un domini de tipus elitista, com d’humanitat superior”.
Un altre dels factors que fomenten les guerres, segons el Papa, són les dictadures. “Hi ha dictadures declarades, trobem moltes en el món, i altres que no són declarades, però tenen el poder d’una dictadura”, explica.
Francesc també es mostra convençut que la unió de les consciències, més enllà de les diferències de caràcter religiós o polític, és un inici en la construcció de la pau i el bé comú. No obstant això, demana una condició prèvia: que es tingui consciència de la pròpia identitat. “Un no pot dialogar amb un altre si no té consciència des d’on. Quan dues identitats conscients es troben, poden dialogar i fer passos cap a un acord, al progrés, en caminar junts. Però si un no té consciència de la identitat, assumeix el que li sembla i en el fons traeix la cultura del seu poble, del seu país, de la seva família. La consciència de la identitat és molt important per al diàleg”, puntualitza Francesc.
Església i canvi d’època
Un altre tema abordat en l’entrevista és el Sínode, que en aquests dies celebra a Roma la primera fase de l’etapa universal. Preguntat per com s’ha d’adaptar l’Església al que ell mateix considera un canvi d’època, Francesc recorda la convicció de Joan XXIII, durant el Concili Vaticà II, “que l’Església havia de canviar”. En aquest sentit, subratlla el paper de continuïtat que van jugar Pau VI i la resta de papes que els van succeir. “No es tracta solament de canviar de moda, es tracta d’un canvi de creixement i en favor de la dignitat de les persones. I aquí està la progressió teològica, de la teologia moral i totes les ciències eclesiàstiques, fins i tot la interpretació de les escriptures, que han anat progressant d’acord amb el sentir de l’Església. Sempre en harmonia. Les ruptures no són bones, perquè et deixen fora de la saba d’un desenvolupament”, assegura el pontífex.
En referència al mateix tema, Francesc afirma encara que “el progrés és necessari i l’Església ha d’inserir aquestes novetats amb una reflexió molt seriosa des d’un punt de vista humà“. “Déu es va fer home, no es va fer teoria filosòfica. La humanitat és una cosa consagrada per Déu. És a dir, tot el que és humà ha de ser assumit i el progrés ha de ser humà, en harmonia amb la humanitat”, recorda Bergoglio, conscient l’Església ha d’estar atenta i saber dialogar amb tot progrés científic. “L’Església ha de dialogar amb tots, però des de la seva identitat, no des d’una identitat prestada”.
Perquè l’Església canviï, però sense renunciar a perdre part de la seva essència, el Papa explica que el diàleg i la consideració dels nous desafiaments han portat a “canviar moltes coses, fins i tot, en qüestions culturals”. “Per exemple —explica— que un Papa doni entrevistes com aquesta no era gaire freqüent al final del Concili Vaticà I. En un segle i mig ha canviat una barbaritat, però sempre en una línia. Hi ha un teòleg del segle IV que deia que els canvis a l’Església han de tenir tres condicions perquè siguin veritables: que es consolidin, que creixin i que se sublimin amb els anys”, conclou Francesc.
