Jornada penitencial per demanar el retorn de la pau a Terra Santa i la reconciliació entre les parts implicades en la tràgica situació que s’hi viu, enmig d’una espiral de violència sense precedents en els darrers vint anys. Així és com ha sigut aquest dimarts 17 d’octubre la resposta materialitzada per les parròquies i les comunitats religioses cristianes que s’han sentit interpel·lades per la carta que va fer pública el passat dimecres el patriarca llatí de Jerusalem, Pierbattista Pizzaballa, en què demanava dejú, pregària i abstinència durant tot el dia.
“De cop vam ser catapultats a un mar de violència sense precedents —va destacar el patriarca llatí, en nom de tots els ordinaris de Terra Santa— i, per això, sentim la necessitat de pregar, de tornar el nostre cor a Déu Pare. Només així podrem treure la força i la serenitat per viure aquest temps, dirigint-nos a Ell, en pregària d’intercessió, de súplica i també de clam”. Pizzaballa va demanar en aquest escrit que la pregària s’organitzés conjuntament amb l’adoració eucarística i el rosari a la Verge Santíssima.
Com a resposta a la iniciativa, que va ser compartida el passat diumenge pel papa Francesc, la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) —a través de la Subcomissió Episcopal per a les Relacions Interconfessionals i el Diàleg Interreligiós de la Conferència Episcopal Espanyola, i la Conferencia Española de Religiosos (CONFER) han volgut sumar-s’hi. Així és com durant tot el dia han estat convidades totes les diòcesis i comunitats espanyoles a unir-s’hi i mostrar, d’aquesta manera, la seva proximitat a les famílies que experimenten el dolor a Terra Santa.
A Catalunya i les Balears, territoris diocesans com els de Tarragona, Girona, Lleida, Terrassa o Menorca, entre alguns altres, han volgut adherir-se a aquesta petició internacional. Totes elles han anat promocionat durant la jornada aquesta petició provinent de Terra Santa entre les seves comunitats i parròquies, les quals han anat adaptant la proposta en cadascuna de les seves realitats pastorals.
Les pitjors hores de Gaza
Mentrestant, a Gaza, almenys 49 palestins han mort al llarg de la nit passada a causa dels bombardejos israelians, tal com han reconegut fonts del Ministeri de l’Interior palestí. Per la seva part, l’exèrcit d’Israel ha afirmat durant aquest dimarts que ha atacat, fins al moment, més de 200 objectius de Hamàs a la Franja i que, a més a més, ja ha abatut alguns dels membres de l’organització.
La situació a la zona a hores d’ara, segons les darreres informacions disponibles, és absolutament dramàtica per a la població palestina. Sense, aigua, electricitat i material mèdic, els hospitals gairebé no poden salvar vides. Després de deu dies de guerra, els morts civils palestins a Gaza superen els 2.800 i molts més cadàvers estan sota les ruïnes dels edificis bombardejats. A més, més d’un milió de persones ha hagut de desplaçar-se cap al sud de la Franja. Les negociacions diplomàtiques d’alt nivell per aconseguir un alto el foc i permetre l’entrada d’ajuda humanitària encara no han donat resultat.
Dejuni i abstinència per solidaritzar-se amb el dolor
Tant el dejuni com l’abstinència són pràctiques seculars en la tradició catòlica, acompanyades de la pregària. La seva motivació és religiosa, transcendent, i totes dues accions tenen un sentit penitencial, ja que comporten factors com ara la renúncia, el sacrifici, la fortalesa de l’esperit i el domini d’un mateix. A més, poden ser considerades com a pràctiques que fan més lliure aquell que les exerceix, i estan orientades sobretot a la caritat i a la solidaritat envers els altres.
En el context actual de Terra Santa, el dejuni i l’abstinència té la intenció de preparar els esperits per tal de solidaritzar-se amb el dolor manifestat per les famílies que hi pateixen els conflictes armats, així com les víctimes tant d’un cantó com de l’altre. La pregària, en aquest sentit, demana al Déu de la Pau que inspiri els cors d’aquells que no veuen altre camí que el de la confrontació a través de les armes, la destrucció i l’assassinat, per a solucionar els conflictes entre pobles.
