“Nosaltres, enmig de la mar, ens trobem amb germans i germanes en el moment en què es troben dues pobreses: d’una banda, la pobresa econòmica i social que obliga la gent a deixar la seva terra, la seva família, la seva memòria, que són les seves úniques riqueses; per un altre, la pobresa desoladora d’una part del món que ara considera normal l’horror i que ja no és capaç de plorar per un nen que mor”.
Aquestes van ser les paraules amb què el capellà italià Luca Casarini va commoure l’audiència durant la sessió informativa del Sínode del dimecres 11 d’octubre a la sala de premsa del Vaticà. Activista i fundador de Mediterranea Saving Humans, l’ONG de rescat humanitari creada l’any 2018 com a resposta als milers de morts en el Mediterrani central, Casarini va aprofitar la compareixença per compartir la seva experiència al Mare Nostrum, un tema prioritari del pontificat del papa Francesc.
Casarini, que participa en l’assemblea sinodal com a convidat especial sense dret a vot, va ser un dels convidats a la roda de premsa amb què es va informar dels treballs del sisè dia de debats. Va estar acompanyat pel cardenal Gérald Cyprien Lacroix, arquebisbe del Quebec i membre del consell de cardenals del Papa, que va relatar la seva “enriquidora” experiència durant aquests dies a l’Aula Pau VI; Grace Wrakia, testimoni del procés sinodal a Oceania, que va fer sentir la veu de les “petites” comunitats de Papua Nova Guinea. També van estar, com és habitual, el president de la Comissió per a la informació, Paolo Ruffini, i la secretària Sheila Pires.
Esmorzar amb pobres
Ruffini, també prefecte del Dicasteri per a la Comunicació, va ser el primer a prendre la paraula a la roda de premsa. Ho va fer per informar que un grup de persones pobres de Roma van ser convidades a esmorzar amb el Papa i amb el seu almoiner, el cardenal polac Konrad Krajewski. Segons va explicar Ruffini, durant la trobada, els pobres van ser preguntats sobre què esperaven de l’Església i la seva resposta va ser: “Amor. Només amor”.
Ruffini també va enumerar els temes abordats durant els debats del dia, que van començar amb una meditació del cardenal Arthur Roche, qui va evocar el “perill d’una guerra sagnant” amb la violència a Gaza i Israel en les últimes hores. Ruffini va explicar que molts altres discursos també van tocar el tema de la pau i de les persones que pateixen a causa de la guerra. “Es va fer referència a com els cristians poden ser un signe de pau i reconciliació en un món desfigurat per les guerres i la violència”, va detallar el prefecte, que també va referir les fortes crides sorgides pels països assolats per conflictes i pel patiment d’algunes Esglésies orientals.
Una continuació del Vaticà II
Coincidint amb la memòria de Sant Joan XXIII i amb l’aniversari de l’obertura del Concili Vaticà II, el cardenal Lacroix va referir en el seu discurs que aquest sínode “és una continuació de tot allò“. “Joan XXIII va ser inspirat per l’Esperit sobre la necessitat de celebrar un concili ecumènic, del qual ni tan sols va poder veure el final”, va reflexionar el purpurat.
Lacroix va advertir que “la metodologia utilitzada s’orienta cap a l’escolta del Senyor, de la seva Paraula, de la seva presència en cada batejat”. “Això ens permet obrir-nos a l’altre i als altres. Escoltant la Paraula de Déu, als nostres germans i germanes, podem trobar matisos, canviar el que pensem, i així és com veiem que Déu actua i està actuant en totes les persones”, va dir l’arquebisbe de Quebec, tot assegurant que viure això des del punt de vista personal el “porta a ajustar, a afinar, a canviar una mica el pensament”.
Per la seva banda, Grace Wrakia va dir que la idea del Sínode sobre la sinodalitat en si “és deixar-se interpel·lar pel que sorgeix en les altres intervencions de manera lliure”. I també donar veu als qui fins ara han estat en un segon pla. En aquest sentit, va expressar la seva gratitud al papa Francesc per convidar al Sínode a representants de les Illes Salomó i Papua Nova Guinea. “Durant tants anys hem escoltat i ara ens agradaria parlar i ens agradaria que vostès escoltessin, perquè tenim alguna cosa a donar al món. És la nostra manera de viure, de viure en comunió, de viure junts i de construir relacions”, va dir Wrakia en un discurs que alguns van qualificar d’emocionant.
