Centenars de pelegrins catalans i d’arreu del món han començat a omplir aquest divendres els carrers i les places de Roma, enmig d’un ambient plenament turístic i sinodal. Així s’espera que continuï sent durant tot el cap de setmana, quan el Papa Francesc també pugui ser protagonista de la celebració dels vuit segles de la fundació de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de la Mare de Déu de Montserrat.
Vuit segles d’història que hi arriben amb un programa replet d’activitats i “després de diversos mesos d’intensa preparació perquè tot surti sobre rodes”, com reconeix la monja benedictina Natàlia Aldana, una de les mans dretes del rector del santuari de Montserrat, Joan Maria Mayol, que afronta la pelegrinació a la Ciutat Eterna convençut que la pau és el tresor més gran que té la Moreneta. “Aquest és el missatge que volem transmetre al papa Francesc i a tots els feligresos de l’Església catòlica que són aquí o ens veuen des de casa”, ha subratllat Mayol davant els periodistes a l’Associazione Stampa Estera de Roma, hores abans del primer dels actes, una ballada de sardanes a la plaça de Santa Maria in Trastevere.
“Aquí és on intervenen els tres pilars que sustenten la confraria, i que ens han portat aquest cap de setmana fins a Roma: la pietat popular que ens uneix, l’amistat social i la confraternitat universal, tal com quedarà reflectit simbòlicament quan els balladors de les sardanes es donin les mans”, ha afegit, amb la mirada posada també en la celebració del mil·lenari de Montserrat, el 2025.
Una posada en escena que tindrà un dels seus moments àlgids quan, aquest dissabte, el compositor i prevere Valentí Miserachs sigui el primer a lliurar al Papa la partitura de la seva composició sardanística. Ho farà, això sí, davant l’expectació dels centenars de pelegrins que s’hi aplegaran (alguns, fins i tot, del Brasil), i d’una nodrida representació de l’episcopat de Catalunya, a la plaça de Sant Pau extramurs.
Per la seva part, el delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Itàlia, Luca Bellizzi, ha volgut destacar “l’enorme patrimoni folklòric i cultural que emana des de l’Abadia de Montserrat, el qual —s’ha atrevit a pronosticar— serà molt ben rebut pels veïns i les veïnes de Roma, que no coneixen gaire”. En aquest sentit, Bellizi ha agraït el paper tant de l’Ajuntament de Roma com de la direcció d’Afers Religiosos, representada durant aquests dies a Roma pel seu director, Carles Armengol, i de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que tampoc s’ha volgut perdre aquest esdeveniment, que cap d’ells dubta a qualificar d’històric.
“Quan tot això passi, només caldrà veure si esdeveniments com la benedicció d’una talla de la verge, les sardanes i el cant de l’Escolania acaben esperonant el Papa perquè vulgui fer una visita institucional a l’Abadia de Montserrat, tot i que serà difícil”, remarca Armengol. Una possibilitat que veu complicada (“la seva, ara, és una mirada que se centra més en estar present en les perifèries, i Catalunya pot quedar-li lluny”), tot i que, ell mateix, deixa la porta mig oberta: “Tot pot passar“, conclou el responsable d’Afers Religiosos.
