L’advocada nicaragüenca i activista dels drets humans, Martha Patricia Molina, va manifestar que la situació de la llibertat religiosa sota el règim de Daniel Ortega i Rosario Murillo continua agreujant-se en el transcurs de l’any 2023 a causa de la creixent fustigació que viuen bisbes, sacerdots, religiosos i laics al país centreamericà.
Molina, que va presentar el passat dimecres 4 d’octubre a la premsa la més recent actualització del seu informe ‘Nicaragua: Una Església perseguida?’, va detallar que des d’abril de 2018 —data d’inici de la greu crisi sociopolítica que viu el país centreamericà—, l’Església ha sofert 667 atacs per part del govern de Managua.
“El dia d’avui hem rebut noves denúncies. Mentre des de l’exili estem buscant com exposar totes aquestes idees, hi ha sacerdots que en aquests moments tenen ordre de detenció a Nicaragua. Recentment, la dictadura va capturar tres sacerdots, i els empresonaments continuaran”, va denunciar l’advocada i activista catòlica, exiliada als Estats Units.
L’informe presentat per la lletrada dona compte dels mètodes de fustigació emprats per l’Estat nicaragüenc en contra l’Església des de l’any 2018. Entre les accions repressives es troben el setge a parròquies, enregistrament il·legal d’homilies, emissió de missatges d’odi en contra de sacerdots per mitjà de funcionaris i mitjans afins, congelament de comptes bancaris, empresonament arbitrari i desterrament.
“Envio un missatge a Daniel Ortega i a la seva esposa, Rosario Murillo, perquè cessin la persecució en contra de l’Església. Que no mirin als sacerdots com a persones polítiques, sinó com a sacerdots que porten la paraula de Déu. No tenen per què estar gastant esforços a silenciar la veu de l’Església”, va manifestar Molina.
El silenci de l’episcopat davant els atacs
Martha Patricia Molina va especificar que si bé l’informe recull una sèrie de greus violacions a la llibertat religiosa comeses pel règim de Managua, aquest sempre presenta un subregistre a causa de la por que tenen els sacerdots i comunitats parroquials a denunciar actes de fustigació comesos per l’Estat o civils armats afins al govern i al silenci que guarden els bisbes de Nicaragua davant la persecució a l’Església dins del país.
“No tinc cap col·laboració directa amb els bisbes de la Conferència Episcopal de Nicaragua, no obstant això, si tinc comunicació directa amb molts sacerdots de diferents diòcesis i arxidiòcesis que són els qui viuen el dia a dia i pateixen amb els laics totes les arbitrarietats que s’estan perpetrant”, va explicar la investigadora.
Segons l’informe, tan sols durant el 2023, les hostilitats governamentals contra l’Església es quantifiquen en 205. També es registren almenys 13 propietats de titularitat eclesial confiscades pel règim d’Ortega, malgrat que la constitució vigent prohibeix aquestes accions.”En general, els edificis de les universitats catòliques confiscades han estat convertides en centres d’adoctrinament”, va lamentar l’advocada i activista.
Pel que fa a les restriccions contra manifestacions públiques de la fe, el govern de Managua ha impedit 3.240 activitats de pietat popular en tota Nicaragua durant els darrers cinc anys, sumades a les 3.176 processons que van ser cancel·lades durant la Setmana Santa de 2023. En el cas dels sacerdots exiliats, tan sols en 2023, es quantifiquen en 34 mentre que els religiosos als quals se’ls ha retirat la nacionalitat nicaragüenca ascendeixen a 19.
“Aquests números són perquè ens alarmem. Els sacerdots ens han demanat discreció perquè tots estan amenaçats pel règim. L’Església està sent cruelment perseguida i no ha fet cap mal a la societat”, va lamentar la investigadora.
“El Papa sap molt bé el que passa a l’Església de Nicaragua”
Bona part de les preguntes dels periodistes en finalitzar la presentació de l’informe va girar sobre l’absència del bisbe de Lleó, Sòcrates René Sándigo Esquinçall, en el Sínode sobre la sinodalidad, ja que el seu nom figurava a la llista de persones convocades a Roma.
“El que passa és que en aquest moment, l’Església catòlica és el principal enemic —segons ho mira la dictadura en la seva forma errònia de pensar—, però realment no són enemics. I si un membre de l’Església pateix, la resta també. Lamentablement en aquest moment, ells (els bisbes de Nicaragua) no poden expressar el seu dolor, i lògicament si monsenyor Sándigo no pot anar a Roma en aquest moment ha de ser considerat com un atac perquè després la dictadura pot impedir-li l’entrada al país”, va expressar Molina.
Fins ara, hi ha constància que el periodista laic Néstor Esaú Velázquez, de l’oficina de premsa de la diòcesi de Lleó, és l’únic nicaragüenc participant en els debats del sínode a Roma.
Per part seva, l’advocada Molina també va destacar el paper que ha jugat el papa Francesc, denunciant la greu persecució religiosa que viuen els catòlics a Nicaragua. En aquest sentit, va assenyalar que el pontífex s’ha referit fins a 11 ocasions a la crisi sociopolítica que afecta des de fa un quinquenni al país centreamericà. “A vegades som molt rudes i diem que al Papa no li interessa el que succeeix a Nicaragua, però ell n’està ben atent. Sap el que està ocorrent amb la Conferència Episcopal i els setges que diàriament es viuen al país”, va puntualitzar l’advocada Molina.