‘Laudate Deum’: el Papa renova la seva crida a actuar davant la crisi climàtica

jordpacheco

Aquest dimecres, coincidint amb la festa de Sant Francesc d’Assís, el papa Francesc ha publicat Laudate Deum (Lloeu Déu), la nova i esperada exhortació apostòlica sobre la crisi climàtica que precisa i completa Laudato Si’. Vuit anys després de la publicació d’aquella encíclica, Francesc torna a compartir amb el món les seves “més sentides preocupacions” sobre la cura d’aquesta casa comuna que és la Terra.

Inquiet davant els creixents perjudicis que provocarà l’impacte del canvi climàtic en milions de persones i en tots els àmbits de la vida, Francesc alça un cop més la seva veu després d’advertir que, des de Laudato Si’, no hi ha hagut reaccions suficients mentre el món s’ha anat “enfonsant i potser acostant-se a un punt de trencament”. “El canvi climàtic és un dels principals desafiaments als quals s’enfronten la societat i la comunitat mundial”, sosté el Papa, tot advertint que els efectes de la desfeta ecològica són “suportats per les persones més vulnerables”.

El nou document de Francesc desenvolupa 73 punts repartits en sis apartats. En el primer d’ells, el Papa analitza en profunditat i amb una documentació exhaustiva, la situació actual en relació amb el canvi climàtic. En aquest sentit, per vèncer les resistències dels anomenats negacionistes, el primer que deixa clar Francesc és que no es pot “negar, amagar, dissimular o relativitzar” que els signes del canvi climàtic són aquí i són cada cop són més patents. Ho posen de manifest “els fenòmens extrems, períodes freqüents de calor inusual, sequera i altres gemecs de la terra”, que Francesc defineix com a “expressions palpables d’una malaltia silenciosa que ens afecta a tots”.

Cap a un punt de no retorn

Pel que fa a les causes del canvi climàtic, Francesc assegura que ja no es pot dubtar de “l’origen humà” d’aquesta realitat. En aquest aspecte fa referència a l’escalfament global provocat per la concentració de gasos d’efecte d’hivernacle en l’atmosfera, que es va començar a crear a mitjans del segle XIX coincidint amb el desenvolupament indústria. Conscient que en els últims cinquanta anys el creixement de les emissions es va accelerar notablement i la temperatura global va “augmentar amb una velocitat inèdita”, Francesc adverteix que a “aquest ritme, és possible que en deu anys aconseguirem el límit màxim global desitjable d’1,5 graus centígrads”.

Emparat en dades científiques, Francesc assegura que no és possible negar la coincidència dels fenòmens climàtics globals amb el creixement accelerat de l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle. “Una aclaparadora majoria de científics especialitzats en clima sostenen aquesta correlació i només un ínfim percentatge d’ells intenta negar aquesta evidència”, argumenta el Papa, tot lamentant que “la crisi climàtica no és precisament un assumpte que interessi als grans poders econòmics, preocupats pel rèdit més gran possible amb el menor cost i en el temps més curt que es pugui”.

Després de posar en relleu els danys irreversibles i els riscos associats a la crisi climàtica com ara l’augment de la temperatura dels oceans, disminució del gel continental, Francesc avisa que “la possibilitat d’arribar a un punt crític és real”. Atenint-se a això, fa una crida a adoptar ” una mirada més àmplia que ens permeti no sols admirar-nos per les meravelles del progrés, sinó també és urgent parar esment a altres efectes que probablement ni tan sols podien imaginar-se un segle enrere“. “Se’ns demana —afegeix— només una mica de responsabilitat davant l’herència que deixarem després del nostre pas per aquest món.

L’avenç del paradigma tecnocràtic

Un altre dels aspectes desenvolupats de Laudate Deum consisteix a confirmar la tesi del paradigma tecnocràtic expressada a Laudato Si’. Un paradigma que consisteix a pensar “com si la realitat, el bé i la veritat brollessin espontàniament del mateix poder tecnològic i econòmic” i que d’aquí es passa fàcilment a la idea d’un creixement infinit o il·limitat, que ha entusiasmat tant a economistes, financers i tecnòlegs”. “Durant els últims anys —diu el Papa— hem pogut confirmar aquest diagnòstic al mateix temps que hem assistit a un nou avenç d’aquest paradigma”. I en aquest sentit, assenyala que “la intel·ligència artificial i les últimes novetats tecnològiques parteixen de la idea d’un ésser humà sense cap límit, les capacitats i les possibilitats del qual podrien ser ampliades fins a l’infinit gràcies a la tecnologia. Així, el paradigma tecnocràtic es retroalimenta monstruosament”.

En aquest context, Bergoglio insta a reconèixer que no tot augment de poder és un progrés per a la humanitat. “Basta pensar en les tecnologies “admirables” que van ser utilitzades per a delmar poblacions, llançar bombes atòmiques, aniquilar ètnies”, recorda, en referència a certs moments històrics en què “l’admiració davant el progrés no deixava veure l’horrorós dels seus efectes”.

“En contra d’aquest paradigma tecnocràtic diem que el món que ens envolta no és un objecte d’aprofitament, d’ús desenfrenat, d’ambició il·limitada”, assevera Francesc, conscient que “la vida humana, la intel·ligència i la llibertat integren la naturalesa que enriqueix al nostre planeta i són part de les seves forces internes i del seu equilibri”.

Laudate Deum suposa també una denúncia contundent a la feblesa de la política internacional. En aquest punt demana tornar a reconfigurar el multilateralisme per generar un nou procediment de presa de decisions i de legitimació d’aquestes decisions, ja que, segons afirma, l’establert diverses dècades enrere no és suficient ni sembla eficaç. “En aquest marc es requereixen espais de conversa, de consulta, d’arbitratge, de resolució de conflictes i de supervisió, i en definitiva una major “democratització” en l’àmbit global perquè s’expressin i incorporin les variades situacions”, avança.

Les cimeres pel clima

Una altra de les motivacions de Laudate Deum és analitzar els avenços i retrocessos de les cimeres sobre el clima que se celebren periòdicament entre prop de dos-cents països des de fa dues dècades. En aquest aspecte, després d’analitzar una per una les diferents trobades celebrades en diferents capitals del planeta, Francesc constata que “els acords han tingut un baix nivell d’implementació perquè no es van establir adequats mecanismes de control, de revisió periòdica i de sanció dels incompliments”.

Per revertir aquesta situació, reclama “camins eficaços i àgils d’execució pràctica”, i assegura que “les negociacions internacionals no poden avançar significativament per les posicions dels països que privilegien els seus interessos nacionals sobre el bé comú global”. “Els qui sofriran les conseqüències que nosaltres intentem dissimular recordaran aquesta falta de consciència i de responsabilitat”, denuncia.

Després del fracàs de les cimeres anteriors, Francesc posa la seva esperança en la COP-28, que se celebrarà a Dubai, Emirats Àrabs Units, entre el 30 de novembre i el 12 de desembre d’enguany. Amb aquesta perspectiva, alerta del “risc de “suposar que qualsevol problema futur podrà ser resolt amb noves intervencions tècniques és un pragmatisme homicida, com trepitjar cap endavant una bola de neu.

“Acabem d’una vegada amb les burles irresponsables que presenten aquest tema com una cosa només ambiental, “verd”, romàntic, sovint ridiculitzat pels interessos econòmics”, clama el Papa. “Si ha un interès sincer a aconseguir que la COP-28 sigui històrica, que ens honori i ennobleixi com a éssers humans, llavors només cal esperar formes vinculants de transició energètica que tinguin tres característiques: que siguin eficients, que siguin obligatòries i que es puguin monitorar fàcilment”.

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia