L’Església i la societat italianes commemoren amb dolor els 10 anys de la tragèdia migratòria a Lampedusa

cropped-fav.png
Migrants a les costes de Lampedusa, en una imatge d'arxiu. | Foto: Chris McGrath/Getty Images.

La matinada del 3 d’octubre de 2013, a pocs metres de la platja de l’illa italiana de Lampedusa, 368 persones van perdre la vida en un dels naufragis més mortífers dels registrats al mar Mediterrani durant les darreres dècades. Avui, deu anys després d’aquella tragèdia que va commocionar Itàlia, l’Església, la societat italianes i les organitzacions humanitàries de rescat al Mediterrani commemoren amb dolor aquella nit fatídica.

“Hem d’estendre la nostra responsabilitat vers els països pobres dels quals es posen en camí homes i dones a la recerca de seguretat, de casa, de vida. Tenim el deure de la solidaritat, que neix també del deure de justícia cap a països saquejats pel vell i el nou colonialisme”, adverteix Gian Carlo Perego, arquebisbe de Ferrara-Comacchio en un article publicat aquest dimarts a SIR.

Perego, que és també president de la Fundació Migrants de la Conferència Episcopal Italiana, redorda “l’enorme cementiri” en què s’ha convertit aquest mar “compartit per les ribes europees, africanes i asiàtiques”. “La nostra mirada en aquest dia es carrega sobretot de silenci, de pregària i de dolor pel record de les 368 víctimes del naufragi, i dels milers de víctimes que des d’aquest dia s’hi han afegit”, subratlla el prelat, conscient que la tragèdia continua i no es limita únicament al Mediterrani.

“Molts altres germans i germanes —afegeix— han perdut la vida durant els darrers anys al llarg del desert del Sàhara, als camps de concentració de Líbia o als boscos de Bòsnia i als Balcans”. Davant d’aquestes desgràcies, que neixen en “un context internacional marcat per les guerres, la misèria i el canvi climàtic”, Perego remarca la necessitat “d’abraçar i no de rebutjar” les persones migrants, amb l’esperança d’un camí fet de manera compartida que “restableixi la solidaritat a les costes i al Mediterrani, a les fronteres d’Europa”.

El metge de Lampedusa

Una altra de les persones que porta gravat a la memòria aquell 3 d’octubre de 2013 és Pietro Bartolo, que durant 30 anys va exercir com a metge a Lampedusa, la seva terra. Avui té 68 anys i és diputat al Parlament Europeu, opció que va triar justament per buscar solucions i intentar donar veu i respostes “humanes” als fluxos migratoris. “Mai em cansaré de cridar-los persones. Algú ja no sap com anomenar-les: refugiats, sol·licitants d’asil, immigrants econòmics, migrants climàtics… Són persones, i moltes d’elles perden la vida. El mar ha de ser vida, un pont, no un cementiri”, comenta Bartolo, també a SIR.

Aquell matí del 3 d’octubre, mentre dormia encara en una habitació a prop del moll, Bartolo va ser cridat per la Guàrdia Costanera. “La trucada telefònica era dramàtica: m’havia adonat immediatament de la veu de qui em cridava de la capitania. ‘Doctor, hi ha hagut un naufragi’. Hi havia molts naufragi, en aquells dies. Amb molts morts. Però no podia imaginar 368 persones mortes“, lamenta.

Bartolo rememora també com els seus amics Fiorino i Grazia van rescatar 49 persones i les van portar fins al port a bord del seu petit vaixell. Anava tan carregat, que s’estava enfonsant, per això no hi van poder carregar més gent, malgrat que moltes persones continuaven a l’aigua implorant per la seva ajuda. “Allà es van fer els primers rescats, algunes persones, en condicions més greus, van ser transportades al poliambulatori. Després va arribar un segon vaixell, d’un altre amic meu, Domenico, amb 17 persones més rescatades i 4 cadàvers recuperats. Tot plegat, era desesperant, i tos volíem salvar més vides”, relata.

Mentre en Bartolo examinava aquells “aquells sacs negres on es posen els cadàvers”, després de constatar els tres primers ofegats, en rigidesa cadavèrica, al quart sac va observar una noia jove, li va prendre el pols entre les mans, li va semblar sentir un batec “lleu, gairebé imperceptible”, i des d’allà va ser traslladada de manera urgent al petit ambulatori de l’illa. “El cor d’aquesta noia va tornar a batre regularment, per després portar-la a l’helicòpter a Palerm”. Una vida salvada. Poc temps després, el metge es va assabentar que després de 40 dies ingressada a l’hospital, la noia va ser donada d’alta.

L’ONG catalana Open Arms també recorda avui la tragèdia. “Des d’aquell 3 d’octubre, a Itàlia i a Europa s’han succeït governs de tots els colors, però en el Mediterrani la gent continua morint ofegada“, denuncia l’organització, que recorda que des d’aquella data, han sigut 28.000 les persones mortes. “Mentrestant —adverteixen— les nostres institucions i les de la Unió Europea continuen mirant cap a una altra banda davant aquestes massacres anunciades”.

L’entitat de rescat fundada per Òscar Camps fa una crida a la ciutadania per participar en una campanya de signatures per demanar una comssió de recerca sobre el que passa al Mediterrani.

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia