El silenci és essencial en la vida del creient, en la vida de l’Església i en el camí de la unitat dels cristians. Així ho va afirmar el papa Francesc el passat dissabte 30 de setembre a la plaça de Sant Pere del Vaticà, on va presidir la vetlla de pregària ecumènica “#Together2023” en la vigília del retir espiritual que precedirà a la celebració de la XXVI Assemblea General del Sínode.
“El nostre silenci d’aquesta tarda davant del crucifix de sant Damià no ha estat buit, sinó un moment ple d’espera i de disponibilitat”, va dir el pontífex a les 18.000 persones aplegades, entre les quals hi havia els 21 nous cardenals creats durant el consistori d’aquell mateix matí, joves de diferents països d’Europa, capellans, diaques, laics, laiques i dotze líders de diverses confessions cristianes. “En un món ple de soroll ja no estem acostumats al silenci, encara més, a vegades ens costa suportar-lo, perquè ens posa davant de Déu i de nosaltres mateixos. I, tanmateix, això constitueix la base de la paraula i de la vida”, va recordar Francesc, convençut, com va dir més tard, que “la veritat no necessita crits violents per a arribar al cor dels homes”.
Durant la trobada, que va ser a proposta del germà Alois, prior de la comunitat de Taizè, el Papa va remarcar també que, en la comunitat eclesial, “el silenci fa possible una comunicació fraterna, en la qual l’Esperit Sant harmonitza els punts de vista perquè Ell és l’harmonia”. “Ser sinodals —va remarcar— vol dir acollir-nos així, els uns als altres, amb la convicció que tots tenim alguna cosa a testimoniar i aprendre, posant-nos junts a l’escolta de “l’Esperit de la veritat” (Jn 14,17) per a conèixer el que Ell «diu a les esglésies» (Ap 2,7)”. I el silenci permet precisament el discerniment, mitjançant l’escolta atenta dels “gemecs inefables” (Rm 8,26) de l’Esperit que ressonen, sovint ocults, al Poble de Déu. Demanem, doncs, a l’Esperit el do de l’escolta per als participants en el Sínode”.
Finalment, el Papa va assegurar que el silenci és “fonamental per a l’oració, de la qual parteix l’ecumenisme i sense la qual és estèril”. “El silenci fet oració —va dir— ens permet acollir el do de la unitat ‘com Crist la vol’, ‘amb els mitjans que Ell vol’, no com a fruit autònom dels nostres propis esforços i segons criteris purament humans. Com més ens dirigim junts al Senyor en l’oració, més experimentem que és Ell qui ens purifica i ens uneix més enllà de les diferències“.
Després de reiterar que “la unitat dels cristians creix en el silenci davant la creu, com les llavors que rebrem i que representen els diversos dons concedits per l’Esperit Sant a les diferents tradicions”, Francesc va instar als assistents a sembrar aquestes llavors “amb la certesa que només Déu fa créixer”. “Seran un signe per a nosaltres, anomenats també a morir silenciosament a l’egoisme per a créixer, per l’acció de l’Esperit Sant, en la comunió amb Déu i en la fraternitat entre nosaltres”, va concloure el Papa.
