Aquest diumenge el Senyor ens convida a treballar a la seva Vinya, el Regne de Déu, malgrat que algunes vegades ens faci mandra.

Comencem l’octubre fent memòria de santa Teresa de l’Infant Jesús, reconeguda com a verge i doctora de l’Església. També se l’anomena santa Teresita. Nasqué a Alençon (França), el 1873 i, ja de petita, aspirà a entrar al Carmel de Lisieux. L’estada al convent no li fou fàcil, tampoc en l’àmbit interior. Però mai dubtà de la proximitat de Crist i del do del seu amor. I, afrontant amb pau les adversitats, anà lliurant la vida per fer més present l’Amor de Déu en el món prometent que l’ompliria de roses. Morí el 1897. La tomba es venera a Lisieux mateix. Els seus escrits, plens de sensibilitat, han incidit en la vida de molts creients. Pius XI la canonitzà (1925) i proclamà patrona de les missions (1927). Joan Pau II la reconegué doctora de l’Església (1997).

També es commemoren:

Sant Remigi, bisbe de Reims i apòstol dels francs, que batejà el rei Clodoveu. Morí el 522.

El martiri dels beats Eduard Campion, Gerard Edwards, prevere, i els seus companys Robert Wilcox i Cristòfor Buxton, preveres, i Robert Widmerpool, a Canterbury, Anglaterra, el 1588, amb Isabel I.

El martiri dels beats Rodolf Crockett i Eduard James, a Chichester, Anglaterra, el 1588, amb Isabel I.

El martiri del beat Joan Robinson, prevere, a Ipswich, Anglaterra, el 1588, amb Isabel I.

El martiri dels beats Gaspar Hikojiro i Andreu Yoshida, a Nagasaki, Japó, el 1617

El martiri de la beata Florència Caerols Martínez, verge, a Rotglà i Corbera, València, el 1936, víctima de la persecució religiosa del 1936.

El martiri del beat Àlvar Sanjuán Canet, prevere salesià, a Villena / València, el 1936, víctima de la persecució religiosa del 1936.

El martiri del beat Antoni Rewera, prevere, el 1942, al camp de concentració de Dachau, Baviera, víctima del nazisme.