El repte de promoure una integració envers les persones migrades que constantment arriben en condicions precàries a les costes europees és objecte de debat i reflexió al número de tardor de Foc Nou. Amb la mirada posada en la 109a Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, aquesta nova edició de la revista reuneix una dotzena d’experts que analitzen des de dins aquesta qüestió i, en especial, la preocupació de l’Església per la vulnerabilitat de les persones que afronten processos migratoris, que continua sent un dels grans desafiaments del nostre temps.
“A moltes persones els costa adaptar-se a una altra cultura per les circumstàncies que viuen en el país d’acollida”, reconeix Hanan Jasim Khammas, refugiada de l’Iraq i doctora en literatura comparada. Entrevistada per Teresa Carreras a la secció ‘Fronteres enllà’, Jasim corrobora que, com el papa Francesc va expressar, “desterrar-se de les arrels ha de ser una decisió pròpia i ben meditada, i ha de ser per motius raonables”.
A ‘Ecologia integral’, l’article d’Eduard Ibáñez, titulat “Ecologia de les migracions”, aprofundeix en les migracions contemporànies, les quals venen donades, en la majoria d’ocasions, “per la pobresa i la desigualtat que es generen arran de les injustes relacions internacionals”, sosté l’expert, que també és Adjunt al Representant Personal del Copríncep episcopal d’Andorra.
El filòsof i teòleg Francesc Torralba reflexiona sobre el concepte d’hospitalitat. “Té molt a veure amb la compassió i la solidaritat”, indica Torralba, que observa en aquestes dues qüestions el naixement d’una sensibilitat social intrínseca al valor de ser hospitalari. “L’hospitalitat —afirma— ens faculta per obrir-nos als subjectes més necessitats del nostre entorn”.
Altres noms propis del número són Ibrahima Balde i Lisa Fortune. Balde va néixer a Guinea, però es va veure forçat a abandonar casa seva per anar a buscar el seu germà petit, tal com narra en primera persona a Germanet (Blackie Boocks), el llibre del qual és el protagonista. Menys dramàtica va ser la història de Fortune, a pesar que, arran d’haver de deixar enrere Nigèria, el seu país, el seu somni de ser cantant s’hagi convertit en un obstacle molt més complicat per les traves lingüístiques i culturals que constantment tracta de superar des de Tarragona, on resideix en l’actualitat.
I en un número dedicat a la migració no podien faltar les referències a una entitat com Migra Studium, promoguda pel servei de refugiats de la Companyia de Jesús. A través de la mirada que ofereix un refugiat que va arribar a Barcelona el 2022 en situació irregular, el professor Pepe Menéndez destaca la bona predisposició amb què va actuar en aquest cas en concret —i continua actuant— Migra Studium, “a pesar d’haver de lluitar contra la deshumanització i la teranyina que construïm des de casa nostra amb un rerefons de racisme i xenofòbia”, hi afegeix l’articulista.
El periodista i capellà Francesc Romeu, cronista de referència de Foc Nou, analitza a la secció ‘L’Església de cada dia’ els episodis més remarcables de l’actualitat eclesial catalana i espanyola d’aquest estiu, marcada pel nomenament de Sergi Gordo com a bisbe de Tortosa i pel de José Cobo com a arquebisbe de Madrid.
El número 510 de Foc Nou també inclou el reportatge d‘Oriol Prado sobre els CIE (Centre d’Internament d’Estrangers), considerats com “una creu que alguns voldríem que no existís”. Una possibilitat, la de la seva extinció, que Prado observaria, sentencia en el seu article, com una situació en què l’hospitalitat acabaria imposant-se a l’hostilitat.
I com sempre, a les seves pàgines el lector també trobarà les habituals seccions d’opinió, espiritualitat, art, llibres, cinema, música i televisió. Es pot adquirir, en versió impresa o digital, a través del portal web de la revista i de la plataforma IQuiosc.cat, el portal de les revistes en català.
