L’auditori de la Plana de l’Om de Manresa es va omplir de gom a gom el passat dimecres 13 de setembre per acollir una trobada per la pau que va unir veus de diferents tradicions espirituals i religioses. Sota el lema “La pau és a cada pas“, la iniciativa va ser organitzada pel grup de meditació ‘Sangha, ara i aquí’, i va comptar, entre altres, amb la presència d’un grup de quatre monjos de Plum Village (monestir budista zen fundat l’any 1982 al sud-est de França per Thich Nhat Hanh) que es trobaven de gira per Espanya oferint recessos, xerrades i activitats per la pau. Entre els participants hi havia Lluïsa Millán, membre de la ‘Sangha de l’Harmonia’, a Sant Pere de Ribes, i integrant de Dolma Trio, el grup musical que va posar música a l’inici i al final de l’acte.
En què va consistir aquesta trobada per la pau a Manresa?
En el marc de la gira espanyola dels monjos del Plum Village, es va pensar que seria interessant poder portar-los a Manresa, on hi ha la ‘Sangha aquí i ara’ i persones com el jesuïta Xavier Melloni i la monja sor Lucía Caram, que van participar en el col·loqui juntament amb Eva Torres, de l’associació sociocultural la Xarxa de Manresa, Rosa de Paz, del Consell de Solidaritat i el president de la comunitat musulmana de Sant Joan, Ismael L’Aziri. Tots ells van protagonitzar una taula rodona en la qual van explicar experiències personals viscudes sobre la pau. Després va haver-hi un espai per les preguntes del públic i, finalment, una meditació caminant, pròpia de la tradició zen, pels diferents espais ignasians de la ciutat.
Forma part de la ‘Sangha de l’Harmonia’ ¿Què són les Sangha?
Són comunitats de persones que ens reunim regularment per posar en pràctica les ensenyances de plena consciència o mindfulness del nostre mestre Thich Nhat Hanh. Poden incloure tant a monàstics com a practicants laics i, com a tercera joia del budisme, les sangha són una font de suport i saviesa. Són trobades molt orgàniques, ja que la Comunitat Budista de l’Interser, a la qual pertanyem, no disposa de seus importants, tret de la de França o Vietnam. Llavors ens reunim en diferents centres de ioga.
¿Quines sensacions es va endur el públic després d’haver estat a prop dels monjos de Plum Village?
A banda de la trobada per la pau, els monjos també van oferir un recés a Begues, amb més de 100 persones, la majoria eren de la Sangha, però també n’hi havia que no. Totes dues experiències van agradar, perquè es tractava sobretot de contactar amb la pau, amb estar present en el moment plenament. Són coses que acostumen a funcionar amb tothom, independentment de les creences de cadascú.
¿Què creu que pot aportar el diàleg interreligiós en el camí per assolir la pau entre els pobles?
Malgrat que les religions no les freqüenta gaire gent avui en dia, per a la societat continuen sent un exemple fefaent que es pot anar més enllà dels signes i els senyals, per adonar-nos que existeix un fons comú: tothom vol ser feliç, estar en pau amb si mateix i amb els altres. Tant se val el Déu de cadascú, perquè al final el llenguatge de l’amor és el mateix per a tots.
¿Li interessa el diàleg espiritual i cultural entre orient i occident?
Clar. Tenim molt a aprendre els uns dels altres. Hi ha un llibre del mestre Thich Nhat Hanh titulat Buda viviente, Cristo viviente, que explora els punts de trobada entre les dues figures, que són fonamentals en la història. El llegat d’ensenyances del budisme i del cristianisme, parlen d’alguna manera del mateix. I Thây, que és com anomenem Thich Nhat Hanh, solia insistir en els recessos en la idea que si eres cristià, musulmà, ateu, ho continuessis sent, ja que no es necessitaven més budistes. Deia que no érem allà per aprendre una creença, sinó per desenvolupar-nos, despertar, crear pau i anar cap a una veritable dimensió de felicitat.
¿Què és el que més l’atreu del budisme zen?
Principalment, m’atreu que no és una creença sinó una cosa que has de desenvolupar tu mateixa; és una pràctica que m’ha ajudat en la vida diària a estar present i anar per un camí d’aprofundiment que he trobat molt a l’abast i amb el qual m’he compromès. Buda proposa, insta a experimentar. Si funciona, endavant; si no, deixa-ho córrer. Es tracta de reconèixer la divinitat en tu mateix i, a partir d’aquí, evolucionar.
