“Des del minut zero, estic fent el camí amb vosaltres i disposat a deixar-me portar humilment pel Senyor i recórrer aviat tots els pobles d’aquesta diòcesi, on Jesús ja hi era abans que hi arribés“. Passaven pocs minuts de dos quarts de dotze del migdia del passat dissabte quan el flamant bisbe de Tortosa, monsenyor Sergi Gordo (Barcelona, 1967), pronunciava aquestes paraules en l’inici de la seva primera homilia a la Catedral de Santa Maria de la capital del Baix Ebre. Unes paraules dirigides, d’una banda, als 26 bisbes i 130 sacerdots i diaques aplegats, i, de l’altra, al miler de fidels que van omplir el temple.
Sense oblidar-se dels estralls causats per l’últim aiguat que han patit aquestes comarques, el prelat va obrir el seu discurs manifestant la seva voluntat d'”aprendre molt” de la comunitat catòlica tortosina, i, amb un accent marcadament tortosí, el barceloní —que va fer referència a les seves arrels familiars de Granada— va compartir especialment els seus records al voltant del Santuari de la Mare de Déu de la Fontcalda, situat a la població de Gandesa, que ha visitat en diverses ocasions (com ara amb el malaurat bisbe Antoni Vadell, una de les figures més recordades en la seva homilia).
En l’inici del seu ministeri, que coincidia amb el sisè aniversari de la seva ordenació episcopal, el fins ara bisbe auxiliar de Barcelona tampoc es va estar, en acabar la seva homilia, d’entonar una oració dedicada de manera personal a la Mare de Déu de la Cinta, patrona de la ciutat. En ella, un emocionat Gordo li va demanar “un acompanyament constant amb l’objectiu de fer veure que pregar no és fer comèdia“, va dir.
“Diuen que hem tingut sort”
“És un bisbe molt jove i català; diuen que hem tingut molta sort“, expressava minuts abans de la seva arribada mossèn Paco Vives, rector de la parròquia de Sant Francesc de Jesús i canonge de la catedral. Vives, acompanyat de la resta del Capítol catedralici, va rebre el bisbe Sergi a les portes del recinte a les onze del matí, tal com estava previst, mentre hi arribava flanquejat pel nunci del Sant Pare a Espanya i Andorra, Bernardito Auza; per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas; per l’arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal Espanyola, Joan-Josep Omella, i per l’arquebisbe de València, Enric Benavent.
Uns minuts abans d’iniciar-se la cerimònia, el bisbe de Segorbe-Castelló, Casimiro López, admetia a Flama que “des de la nostra diòcesi veïna desitjarem i pregarem perquè el ministeri del nou bisbe de Tortosa sigui el més il·lusionant possible pel bé de tots els tortosins”. Una actitud compartida per part del bisbe ortodox romanès per a Espanya i Portugal, Timoteu Laurean, que, un cop finalitzada la jornada, reconeixia sentir-se alegre “en veure la renovació que està desenvolupant dins l’Església catòlica el papa Francesc amb nomenaments joves com aquest”.
“Ho vivim amb alegria, certament, però també amb una certa tristesa, si es mira des de Barcelona, ja que se’ns va un bisbe proper i a disposició del poble”, exclamava, per la seva part, Joaquim Sabater, diaca de la parròquia de Sant Pius X de la capital catalana i company del bisbe tortosí en els Moviments d’Acció Catòlica. Unes paraules, en aquest sentit, similars a les del diaca permanent de l’Església barcelonina, Rubèn Garcia, que subratllava “els sentiments trobats” amb què va viure aquesta celebració, que, a parer de la monja dominica Sor Lucia Caram, també present en l’acte, demostra com Gordo “ha començat a recollir els seus fruits amb alegria; una acció —va definir— que representa una llavor d’esperança per l’Església catalana”.