Vetlla Pasqual
1a lectura: Gn1,1-2,2
1 Al principi, Déu va crear el cel i la terra. 2 La terra era caòtica i desolada, * les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu * planava sobre les aigües.
3 Déu digué:
—Que existeixi la llum.
I la llum va existir. 4 Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. 5 Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. *
Hi hagué un vespre i un matí, * i fou el primer dia.
6 Déu digué:
—Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. *
7 I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la volta de les que hi ha a sobre. 8 Déu donà a la volta del firmament el nom de cel. *
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia.
9 Déu digué:
—Que les aigües de sota el cel s’apleguin en un sol indret i apareguin els continents.
I va ser així. 10 Déu donà als continents el nom de terra, i a les aigües aplegades, el de mar. Déu veié que tot això era bo.
11 Déu digué:
—Que la terra produeixi vegetació, herbes que facin llavor i arbres de tota mena que donin fruit amb la seva llavor, per tota la terra.
I va ser així. 12 La terra produí la vegetació, les herbes de tota mena que fan la seva llavor i els arbres de tota mena que donen fruit amb la seva llavor. Déu veié que tot això era bo.
13 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el tercer dia.
14 Déu digué:
—Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys, 15 i que des de la volta del cel il·luminin la terra. *
I va ser així. 16 Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governés el dia i un de més petit que governés la nit; va fer també les estrelles. * 17 Déu els col·locà a la volta del cel perquè il·luminessin la terra, 18 governessin el dia i la nit i separessin la llum de les tenebres. Déu veié que tot això era bo.
19 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el quart dia.
20 Déu digué:
—Que les aigües produeixin éssers vius que s’hi moguin i animals alats que volin entre la terra i la volta del cel. *
21 Déu va crear els grans monstres marins, * els éssers vius de tota mena que es mouen dintre l’aigua, i tota mena d’animals alats. Déu veié que tot això era bo. 22 Déu els beneí dient-los:
—Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars, i que els animals alats es multipliquin a la terra. *
23 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el cinquè dia.
24 Déu digué:
—Que la terra produeixi éssers vius de tota mena: bestioles i tota mena d’animals domèstics i feréstecs.
I va ser així. 25 Déu va fer tota mena d’animals feréstecs i domèstics i tota mena de cucs i bestioles. Déu veié que tot això era bo.
26 Déu digué:
—Fem l’home a imatge nostra, a semblança nostra, * i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra * amb les bestioles que s’hi arrosseguen.
27 Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona. * 28 Déu els beneí * dient-los:
—Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra. *
29 Déu digué encara:
—Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. 30 A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s’arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l’herba verda per aliment. *
I va ser així.
31 Déu veié que tot el que havia fet era molt bo. *
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia.
2 El setè dia, * Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet.
Salm 104,1-2a.5-6.10.12-14.24.35c
Beneeix el Senyor, ànima meva,
Senyor, Déu meu, que n’ets, de gran! *
Vas revestit d’honor i majestat,
2 t’embolcalla la llum com un mantell. *
5 Assentares * la terra sobre uns fonaments, *
incommovible per segles i segles.
6 La vas cobrir amb el mantell dels oceans,
les aigües sepultaven les muntanyes.
10 De les fonts en fas brollar torrents
que s’escolen entre les muntanyes. 12
A les seves ribes nien els ocells
i refilen entre les branques. *
13 Des del teu palau regues les muntanyes,
sacies la terra de pluges del cel; *
14 fas néixer l’herba per al bestiar *
i les plantes al servei de l’home:
24 Que en són, de variades, * Senyor, les teves obres!
Totes les has fetes amb saviesa. *
La terra és plena de les teves criatures.
Beneeix el Senyor, ànima meva. *
2 a Lectura Gn 22,1-18
1 Després d’aquests fets, Déu va posar a prova Abraham * i li digué:
—Abraham!
Ell li va respondre:
—Aquí em tens. *
2 Déu li va dir:
—Pren Isaac, el teu fill únic, * que tant estimes, i ves-te’n al país de Morià. Allà, a dalt de la muntanya que jo t’indicaré, * ofereix-me’l en holocaust.
3 L’endemà, Abraham es va llevar de bon matí. Va estellar llenya per a l’holocaust, va guarnir l’ase i prengué amb ell dos mossos i el seu fill Isaac. I es va posar en camí cap a l’indret que Déu li havia indicat. 4 El tercer dia, Abraham veié l’indret de lluny estant. 5 Llavors va dir als mossos:
—Quedeu-vos aquí amb l’ase. Jo i el noi ens arribarem allà per adorar Déu i després tornarem.
6 Abraham va carregar la llenya de l’holocaust a les espatlles del seu fill Isaac, * i ell portava les brases per al foc i el ganivet. Mentre tots dos caminaven, l’un al costat de l’altre, 7 Isaac digué al seu pare:
—Escolta, pare.
Abraham va respondre:
—Què vols, fill meu?
Li diu Isaac:
—Tenim el foc i la llenya per a l’holocaust; però, i l’anyell, on és?
8 Abraham li respon:
—Déu mateix es proveirà de l’anyell per a l’holocaust, fill meu.
I continuaren caminant tots dos junts.
9 Arribats a l’indret que Déu li havia indicat, Abraham hi va aixecar un altar i va apilar-hi la llenya. Després va lligar el seu fill Isaac i el posà a l’altar, damunt la llenya. * 10 Llavors Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per degollar el seu fill. 11 Però l’àngel del Senyor el va cridar des del cel:
—Abraham, Abraham!
Ell li va respondre:
—Aquí em tens.
12 L’àngel li va dir:
—No aixequis la mà contra el noi, no li facis res. Ara sé que reverencies Déu, tu que no li has refusat el teu fill únic. *
13 Abraham va alçar els ulls i veié un moltó agafat per les banyes a uns matolls. Hi va anar, el va prendre i l’oferí en holocaust en comptes del seu fill. 14 A aquell indret, Abraham li va donar el nom de «el Senyor proveeix». * Per això, encara avui, la gent diu: «A la muntanya, el Senyor es proveeix.»
15 L’àngel del Senyor va cridar Abraham des del cel per segona vegada:
16 —Ho dic jo, el Senyor: ja que has fet això, ja que no m’has refusat el teu fill únic, juro per mi mateix * 17 que t’ompliré de benediccions * i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel * i com els grans de sorra de la vora de la mar. Els teus descendents posseiran les ciutats dels seus enemics. * 18 Tots els pobles de la terra es valdran del nom de la teva descendència per a beneir-se, * perquè has obeït el que jo t’havia manat. *
Salm 15,5.8-11
5 Senyor, heretat meva i calze meu,
tu m’has triat la possessió. *
8 Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, * mai no cauré.
9 El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo, *
fins el meu cos reposa confiat:
10 no abandonaràs la meva vida enmig dels morts,
no deixaràs veure al teu fidel la corrupció. *
11 M’ensenyaràs el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir al teu davant;
a la teva dreta, * delícies per sempre.
3 a Lectura Ex 14,15-15,1
El Senyor va dir a Moisès:
—Per què clames a mi? Ordena als israelites que es posin en marxa. 16 I tu alça el teu bastó, * estén la mà cap al mar i es partirà en dos, perquè els israelites passin a peu eixut * pel mig del mar. 17 Jo enduriré el cor dels egipcis perquè hi entrin al seu darrere; llavors manifestaré la meva glòria vencent el faraó i tot el seu exèrcit, els seus carros i els seus guerrers. 18 I quan hauré manifestat la meva glòria vencent el faraó, els seus carros i els seus guerrers, els egipcis sabran que jo soc el Senyor.
19 L’àngel de Déu, que caminava davant la formació d’Israel, es posà a caminar al seu darrere. També s’hi va posar la columna de núvol que els anava al davant, 20 i es va situar entre la formació d’Egipte i la d’Israel. Hi havia el núvol i la fosca, però el núvol il·luminava la nit. * En tota la nit les dues formacions no es van acostar l’una a l’altra.
21 Moisès va estendre la mà cap al mar, i el Senyor, amb un vent fortíssim de llevant que durà tota la nit, va fer retirar el mar i el deixà eixut. Les aigües es van partir, 22 i els israelites van passar a peu eixut pel mig del mar, * mentre les aigües els feien de muralla a dreta i a esquerra. 23 Els egipcis els van perseguir i van penetrar darrere d’ells al mig del mar, amb tots els cavalls del faraó, els seus carros i els seus guerrers.
24 A la matinada, el Senyor, des de la columna de foc i de núvol, va posar la mirada sobre la formació dels egipcis i va sembrar-hi la confusió: 25 encallà les rodes dels carros i feia que els costés molt d’avançar.
Els egipcis van exclamar:
—Fugim dels israelites! El Senyor lluita a favor d’ells contra Egipte!
26 El Senyor digué a Moisès:
—Estén la mà cap al mar, i que les aigües tornin sobre els egipcis, els seus carros i els seus guerrers.
27 Moisès va estendre la mà cap al mar. En fer-se de dia, el mar va tornar al seu lloc, i els egipcis, que fugien, se’l van trobar al davant. El Senyor va precipitar els egipcis al mig del mar. 28 Les aigües van tornar i cobriren els carros i els guerrers de tot l’exèrcit del faraó que havia entrat al mar darrere els israelites. No en va quedar ni un sol home. 29 En canvi, els israelites havien caminat per terra eixuta enmig del mar, mentre les aigües els feien de muralla a dreta i a esquerra.
30 Aquell dia, el Senyor va salvar Israel de les mans d’Egipte, i els israelites veieren els egipcis morts a la vora del mar. 31 Israel va veure com el Senyor havia vençut Egipte amb la seva mà poderosa. El poble va sentir un gran respecte pel Senyor, i va creure en el Senyor i en Moisès, el seu servent.
Llavors Moisès, amb els israelites, va entonar aquest càntic en honor del Senyor:
Salm Ex15,1-6.17-18
Cantem al Senyor
per la seva gran victòria;
ha tirat al mar
cavalls i cavallers.
2 Del Senyor em ve la força i el triomf, *
és ell qui m’ha salvat.
És el meu Déu, i jo l’he de lloar,
el Déu del meu pare, * i jo l’he d’enaltir.
3 El Senyor és un gran guerrer, *
«Jahvè» és el seu nom. *
4 Els carros del faraó i el seu exèrcit,
els ha llançat dins el mar.
Els millors combatents
s’han enfonsat al Mar Roig.
5 Els han cobert les onades,
han baixat al fons com una pedra.
6 La teva dreta, Senyor,
és forta i gloriosa.
La teva dreta, Senyor,
ha desfet l’enemic.
17 Fes-lo entrar a la muntanya;
implanta’l, Senyor, a la teva heretat,
al lloc que has preparat per a residir-hi,
al santuari que han bastit les teves mans. *
18 El Senyor serà rei per sempre més! *
4 a Lectura Is 54,5-14
5 Perquè el qui t’ha creat és espòs teu,
el seu nom és «Senyor de l’univers».
El qui t’allibera és el Sant d’Israel,
anomenat «Déu de tota la terra». *
6 El Senyor et crida com a una esposa
abandonada i afligida.
Diu el teu Déu:
«Qui abandonaria l’esposa de la joventut? *
7 Et vaig abandonar sols per un moment,
i ara et torno a prendre amb un amor immens.
8 En un esclat d’indignació
et vaig amagar un moment la mirada,
però ara t’estimo amb un amor etern.
T’ho diu el Senyor, el qui t’allibera. *
9 »Faré com en els dies de Noè,
quan vaig jurar que el diluvi
no inundaria més la terra.
Ara et juro que no m’irritaré ni t’amenaçaré mai més. *
10 Ni que les muntanyes s’apartin
i se somoguin els tossals, *
el meu amor mai no s’apartarà de tu,
no se somourà la meva aliança de pau. *
T’ho dic jo, el Senyor, el qui t’estima.»
11 «Pobra ciutat, batuda pel temporal, sense ningú que et consoli!
Jo t’ajuntaré els carreus amb ungüent preciós
i et donaré fonaments de safir. *
12 Faré de robins els teus merlets,
els teus portals, de brillants,
i tota la muralla, de pedres precioses. *
13 Jo, el Senyor, instruiré tots els teus fills,
i viuran en una gran pau: *
14 serà inamovible la teva justícia.
Tindràs lluny l’opressió, no hauràs de témer res,
la por no se t’acostarà. *
Salm 29,2.4-6.11.12a.13b
2 Amb quin goig t’exalço, Senyor: *
m’has tret a flor d’aigua
i no has permès que se n’alegrin els enemics.
4 Senyor, m’has arrencat de la terra dels morts; *
quan ja baixava a la fossa, * m’has donat la vida.
5 Fidels del Senyor, canteu-li,
lloeu-lo recordant que ell és sant. *
6 El seu rigor dura un instant;
el seu favor, tota la vida. *
Cap al tard tot eren plors,
l’endemà són crits de joia.
11 Escolta, Senyor, compadeix-te de mi;
vine a ajudar-me, Senyor!»
12 Has mudat en danses els meus planys,
Senyor, Déu meu, et lloaré per sempre.
5ena Lectura Is 55,1-11
1 «Oh, tots els assedegats, veniu a l’aigua,
veniu els qui no teniu diners! *
Compreu i mengeu,
veniu i compreu llet i vi
sense diners, sense pagar res. *
2 Per què gasteu els diners comprant un pa que no alimenta
i malgasteu el vostre sou en menjars que no satisfan?
Si m’escolteu, menjareu cosa bona,
tastareu amb gust el bo i millor. *
3 Estigueu atents, veniu a mi.
Escolteu-me i viureu! *
Pactaré amb vosaltres una aliança eterna,
els favors irrevocables promesos a David. *
4 El vaig fer testimoni davant els pobles,
sobirà i preceptor de nacions.
5 També tu, Israel, * cridaràs una nació que no coneixies,
i ells, que no et coneixien, vindran corrents.
Vindran per mi, el Senyor, el teu Déu,
pel Sant d’Israel que t’ha honorat.»
6 Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar,
invoqueu-lo, ara que és a prop. *
7 Que l’injust abandoni el mal camí,
i el malèfic, les seves intencions!
Que tornin al Senyor, que és compassiu,
al nostre Déu, tan generós a perdonar. *
8 «Les meves intencions no són les vostres, *
i els vostres camins no són els meus.
Ho dic jo, el Senyor.
9 Estan tan lluny els meus camins dels vostres,
les vostres intencions de les meves,
com el cel és lluny de la terra. *
10 »Tal com la pluja i la neu
cauen del cel i no hi tornen,
sinó que amaren la terra i la fecunden,
i la fan germinar
fins que dona llavor als sembradors
i pa per a aliment, *
11 així serà la paraula que surt dels meus llavis:
no tornarà a mi infecunda.
Realitzarà el que jo volia,
complirà la missió que jo li havia confiat.» *
Salm Is 12,2-4bcd,5-6
2 Ell és el Déu que em salva;
hi confio, no m’espanto.
Del Senyor em ve la força i el triomf,
és ell qui m’ha salvat. *
3 Cantant de goig sortireu a buscar l’aigua
de les fonts de salvació.
“Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes; *
recordeu que el seu nom és excels. *
5 Canteu al Senyor, que ha fet coses glorioses;
que ho publiquin per tota la terra.
6 Poble de Sió, aclama’l ple de goig,
perquè és gran dintre teu el Sant d’Israel.”»
6ena Lectura Ba 3,9-15.32-4,4
9 Escolta, Israel, els preceptes de vida,
estigues atent i aprendràs la prudència. *
10 ¿Com és, Israel, que vius en un país enemic,
que et fas vell en una terra estrangera?
11 Per què et tenen per impur com si fossis un cadàver? *
Per què et posen entre els qui baixen al país dels morts?
12 És que has abandonat la font de la saviesa! *
13 Si haguessis seguit el camí de Déu,
hauries viscut en pau per sempre.
14 Aprèn on es troba la prudència,
on hi ha la força, on hi ha l’enteniment,
i trobaràs alhora una existència llarga,
la vida, * la llum * i la pau.
15 ¿Qui ha trobat el lloc on habita la prudència?
¿Qui ha entrat mai a la cambra dels seus tresors?
32 Sols la coneix el qui ho sap tot;
l’ha mostrada amb la seva intel·ligència. *
Ell ha preparat per sempre la terra,
i després l’ha poblada d’animals.
33 Quan envia la llum, la llum va fent camí;
quan la crida, l’obeeix tremolant.
34 Els estels brillen en el seu lloc de guàrdia, *
joiosos i contents.
35 Quan ell els crida, responen: «Som aquí!»,
i brillen alegres per al seu creador.
36 Aquest és el nostre Déu,
cap altre no compta al seu costat.
37 Ell ha mostrat tot el camí del saber
i l’ha donat a Jacob, el seu servent,
al seu estimat, el poble d’Israel.
38 Després d’això ha aparegut a la terra
i ha conviscut amb els homes:
4 Que en som, de feliços, nosaltres, Israel:
nosaltres sabem com hem de plaure a Déu!
Salm 19,8-11
8 És perfecta la llei del Senyor, *
l’ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dona saviesa als senzills.
9 Els preceptes del Senyor són dreturers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls.
10 Venerar el Senyor és cosa santa,
dura per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos, *
tots són justíssims. *
11 Són més desitjables que l’or fi, *
més que l’or a mans plenes;
són més dolços que la mel *
regalimant de la bresca.
7ena Lectura: Ez 36-17a.18-28
16 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
17 —Fill d’home, escolta. Quan el poble d’Israel habitava la seva terra, la va profanar amb el seu comportament. 18 Llavors vaig abocar damunt d’ells la meva indignació per la sang que havien escampat en aquell país i pels ídols repugnants amb què l’havien profanat. 19 Els vaig dispersar entre els altres pobles, els vaig esventar entre les nacions. Aquest és el càstig que vaig fer caure damunt d’ells pel seu comportament i per tot el que feien. 20 A les nacions on anaven van profanar el meu sant nom i van fer que diguessin d’ells: “Aquest és el poble del Senyor, però s’ha vist obligat a abandonar el seu país.” * 21 Llavors em va doldre de veure que el casal d’Israel profanava el meu sant nom entre les nacions on anaven.
22 »Per tant, digues al poble d’Israel això que els anuncio jo, el Senyor Déu: “No ho faig perquè ho hàgiu merescut, * poble d’Israel, sinó pel meu sant nom, * que vosaltres heu profanat entre les nacions on anàveu. 23 Jo santificaré el meu gran nom, que ha quedat profanat entre els altres pobles per la vostra presència enmig d’ells. Quan jo faci resplendir en vosaltres la meva santedat als ulls de les nacions, sabran que jo soc el Senyor. * Ho dic jo, el Senyor Déu. 24 Us prendré d’entre els altres pobles, us aplegaré de tots els països i us faré tornar a la vostra terra. * 25 Abocaré sobre vosaltres aigua pura i quedareu purificats de totes les vostres impureses, us purificaré de tots els vostres ídols. * 26 Us donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins vostre; trauré de vosaltres el cor de pedra i us en donaré un de carn. * 27 Posaré el meu esperit dins vostre * i faré que seguiu els meus preceptes, que compliu i observeu les meves decisions. 28 Llavors habitareu en el país que vaig donar als vostres pares. Vosaltres sereu el meu poble i jo seré el vostre Déu.
Salm 41,3.5bcd.; 42,3.4
3 Tot jo tinc set de Déu, * del Déu que m’és vida;
¿quan podré anar a veure Déu cara a cara?
*
Recordant quan anava en processó
cap a la casa de Déu,
enmig d’un aplec festiu, *
amb crits d’alegria i de lloança.
3 Envia’m la teva llum i la teva veritat;
que elles em guiïn,
que em duguin a la muntanya santa,
al lloc on resideixes.
4 I m’acostaré a l’altar de Déu,
a Déu, que és la meva alegria.
Jo et lloaré amb la cítara,
oh Déu, Déu meu.
8ena Lectura: Rm, 6,3-11
3 ¿O bé ignoreu que tots els qui hem estat batejats en Jesucrist * hem estat submergits en la seva mort? * 4 En efecte, pel baptisme hem estat sepultats amb ell i hem participat de la seva mort, perquè, així com Crist, per l’acció de la glòria * del Pare, va ressuscitar d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una vida nova. * 5 I si nosaltres ens hem unit a ell * participant d’una mort com la seva, també participarem de la seva resurrecció. * 6 Sapiguem-ho bé: l’home vell que érem abans * ha estat crucificat amb Crist; * per tant, el nostre cos dominat pel pecat * ha estat destruït perquè ja no siguem més esclaus del pecat. 7 El qui ha mort, queda alliberat del pecat. *
8 I si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell. 9 Sabem que Crist, un cop ressuscitat d’entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap domini sobre ell. 10 Quan ell morí, morí al pecat una vegada per sempre, * però ara que viu, viu per a Déu. * 11 Igualment vosaltres, tingueu-vos per morts al pecat, però vius per a Déu en Jesucrist. *
Salm 118,1-2.16ab-17.22-23
1 Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
Perdura eternament el seu amor. *
2 Que respongui la casa d’Israel:
Perdura eternament el seu amor.
La dreta del Senyor fa proeses,
16 la dreta del Senyor és poderosa,
17 No moriré, viuré encara,
per contar les obres del Senyor.
22 La pedra rebutjada pels constructors,
ara és la pedra principal. *
23 És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen.
Evangeli Mt 28,1-10
1 Passat el dissabte, quan clarejava el primer dia de la setmana —el diumenge—, * Maria Magdalena i l’altra Maria * anaren a veure el sepulcre. * 2 Tot d’una hi hagué un gran terratrèmol: * un àngel del Senyor * va baixar del cel, feu rodolar la pedra i s’hi va asseure al damunt. 3 Resplendia com un llamp, i el seu vestit era blanc com la neu. * 4 De por d’ell, els guardes es posaren a tremolar i van quedar com morts. 5 L’àngel digué a les dones:
—No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. 6 No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on havia estat posat. 7 Aneu corrents a dir als seus deixebles: “Ha ressuscitat d’entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu.” * Aquest és el missatge que us havia de donar. *
8 Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n’anaren del sepulcre i van córrer a portar l’anunci als deixebles. *
9 Però tot d’una Jesús els va sortir al pas i els digué:
—Déu vos guard.
Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i el van adorar. 10 Jesús els diu:
—No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans * que vagin a Galilea. Allà em veuran.
11 Mentre elles hi anaven, alguns de la guàrdia van entrar a la ciutat i comunicaren als grans sacerdots tot el que havia passat. 12 Llavors, els grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisió d’oferir molts diners als soldats, 13 tot donant-los aquesta consigna:
—Feu córrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormíeu. 14 I si això arriba a oïda del governador, ja el convencerem nosaltres que us deixi tranquils.
15 Ells agafaren els diners i van complir la consigna rebuda.
I aquesta versió dels fets s’ha escampat entre els jueus fins al dia d’avui. * 16 Els onze deixebles se n’anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. * 17 En veure’l, el van adorar; * abans, però, havien dubtat. * 18 Jesús s’acostà i els va dir:
—He rebut plena autoritat al cel i a la terra. *
