L’encíclica Ecclesiam Suam de Pau VI, publicada fa ara seixanta anys, el 6 d’agost de 1964, va marcar un punt d’inflexió i un programa clar en el papat de Giovanni Battista Montini, que a través d’aquest text va reflexionar sobre la relació entre l’Església i el món modern, també sobre la identitat i missió de l’Església en un context de canvis i desafiaments.
Des de la seva primera presentació pública, Pau VI va delinear el propòsit d’Ecclesiam Suam com un missatge “fraternal i familiar”, més que com un document doctrinal estricte. L’encíclica s’estructura al voltant de tres pensaments fonamentals que continuen ressonant en el present.
En primer lloc, destaca la necessitat que l’Església aprofundeixi en la seva autoconsciència, i reconèixer així el seu paper essencial en la salvació de la societat humana i el seu desig de trobar-se, conèixer-se i estimar-se mútuament amb el món.
En segon lloc, l’encíclica aborda la urgència de la reforma interna dins de l’Església, assenyalant la necessitat de corregir els defectes entre els seus membres per avançar cap a una major perfecció. Això suposa una renovació que inclou un diàleg obert sobre com adaptar-se als canvis culturals i socials contemporanis sense comprometre els principis essencials de la fe.
El tercer aspecte, és l’èmfasi en el diàleg entre l’Església i el món modern. Pau VI adverteix sobre el risc d’una mundanitat excessiva que podria desviar l’Església de la seva missió espiritual. Aquest diàleg no es tracta d’imposició ni de compromís diluït amb la veritat cristiana, sinó d’una trobada autèntica que busca enriquir, purificar i santificar les realitats humanes i culturals contemporànies.
A més, l’encíclica aborda temes com el relativisme, l’ateisme i la persecució religiosa, i ofereix una visió clara sobre com l’Església ha de respondre a aquests desafiaments amb una combinació de fermesa doctrinal i obertura al diàleg. Pau VI emfatitza que el diàleg autèntic no implica comprometre la veritat cristiana, sinó més aviat presentar-la amb amor i respecte, reconeixent la dignitat i la llibertat de cada persona.
Coincidint amb el 60è aniversari de la publicació d’Ecclesiam Suam, l’arquebisbe de Torí, Roberto Repole, va subratllar la vigència del text en una entrevista concedida als mitjans vaticans: “Aquest document és pioner i ha tornat a posar l’Església en el camí del diàleg amb la modernitat”. Va destacar el mèrit de l’encíclica en enfocar l’autoconsciència de l’Església i la seva missió de dialogar amb el món contemporani, que “va marcar un gir significatiu respecte a postures anteriors”. Repole també va remarcar la necessitat d’un “diàleg que no sigui acrític, contra el risc d’adaptar-se a la modernitat de manera que comprometi els principis evangèlics”.
En conclusió, Ecclesiam Suam de Pau VI continua sent rellevant avui com una crida a l’Església perquè es conegui millor a si mateixa, es reformi contínuament en fidelitat a Crist i s’obri al diàleg genuí amb el món contemporani. Aquesta encíclica no només va establir el to per al pontificat de Pau VI, sinó que també va proporcionar un marc per a la reflexió contínua sobre la missió de l’Església en el món modern.
