A Bèlgica, cinc abadies religioses produeixen una cervesa coneguda amb el nom de trapista. Aquestes són les abadies de Chimay, Orval, Rochefort, Westmalle i Westvletteren. En totes elles, avui dia, només són una cinquantena els monjos que es dediquen a produir-les, lluny dels 82 que hi havia el 2012; una xifra que va en caiguda lliure per la manca de vocacions, raó per la qual, ara per ara, el futur d’aquesta producció cervesera es preveu, com a mínim, incert i sense un relleu generacional clar.
En un reportatge signat per Beatriz Navarro i publicat la setmana passada a La Vanguardia, es va poder conèixer a fons la delicada situació que travessa aquest “exquisit patrimoni líquid del país”, tal com el definia la periodista, i la seva situació passa per hores baixes. En un món cada vegada més secularitzat i, en aquest cas, amb una caiguda considerable del nombre de monjos de l’orde, repartits arreu del planeta, les cerveses trapistes fan mans i mànigues per sostenir un conglomerat empresarial històricament arrelat a la zona.
De fet, va ser el 1794 quan, a Westmalle, un grup de monjos provinents de l’abadia de La Trappe (deixant a la seva esquena la Revolució Francesa) es van assentar a Amberes; més concretament, en una granja d’aquest territori. Aquests van optar per viure de la seva feina, tal com havien après de la tradició benedictina, i van iniciar la fabricació de la beguda que, aleshores, ja era la beguda estrella d’aquestes terres: la cervesa. Després de rebre’n el reconeixement papal corresponent per aquesta tasca, el 1836, el negoci es va ampliar a altres abadies del conegut popularment com a Orde dels Trapencs (Orde Cistercenc de l’Estricta Observança).
No en va, per posar a les seves etiquetes el logotip d’ATP (que vol dir Authentic Trappist Product) les abadies d’aquest orde han de respectar els criteris definits en la seva elaboració per l’Associació Internacional Trapenca, fundada el 1997, i no totes ho poden fer; de fet, avui dia, només n’hi ha 10 al món, amb aquesta denominació, i una d’elles es troba al monestir de San Pedro de Cardeña, a Burgos. El requisit principal és que estiguin produïdes només amb ingredients naturals, sigui quina sigui la tipologia de cervesa en cada cas, i això les situa en un mercat, el de la cervesa artesanal, que cada vegada compta amb més adeptes i competidors.
Per bé que el creixement comercial d’aquestes cerveses artesanals i fetes des del si de l’entrega monasterial ha generat una atracció forta pels amants d’aquesta beguda, el cas és que la situació de pèrdua de nous membres en aquestes abadies situen en un atzucac aquestes produccions, algunes de les quals se situen entre les millors del món per part d’algunes fonts expertes del sector cerveser.