Al web oficial de la fotògrafa Mandy Barker (Regne Unit, 1964), un mapa amb els llocs on els plàstics estan contaminant les aigües de la Terra demostra que no hi ha cap mar que es lliuri de patir aquesta dramàtica situació que està comprometent cada cop més els ecosistemes marins d’arreu del món.
“Cal assenyalar l’escassa atenció que es presta als oceans i a l’aigua, dimensió essencial per a la vida de l’home i del conjunt de la creació”, va recordar l’arquebisbe Vincenzo Paglia, president de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida, durant la seva intervenció d’aquest passat dilluns a la taula rodona celebrada al Museu Diocesà de Barcelona, al costat de la mateixa Barker.
Després de 15 anys portant la seva càmera als llocs més remots del planeta, el treball gràfic de la britànica, que s’exposarà a la ciutat comtal fins al 24 de setembre, pretén “fer passar a l’acció” l’espectador per evitar, així, que la contaminació i els seus efectes nocius continuïn perjudicant el món.
Què significa per a vostè presentar el seu treball al costat de Vincenzo Paglia?
Estic realment emocionada d’haver format part d’un acte així i de poder parlar al costat de Vincenzo Paglia sobre el tema del canvi climàtic i la contaminació a causa dels plàstics. L’arquebisbe italià va expressar pensaments profunds sobre aquests temes, així com els que en té el papa Francesc sobre com hem de fer canvis urgents en la nostra manera de viure i de consumir per protegir el planeta i la vida de les generacions futures.
Què creu que pensa el papa Francesc sobre el tractament que s’està donant als oceans i la contaminació marina?
He anat llegint els pensaments del Papa sobre el tema des de la seva carta encíclica Laudato Si, del 2015, i la que es titula Laudate Deum, del 2023, on mostra les seves preocupacions sobre la crisi —cada cop més crítica— que existeix al voltant del canvi climàtic. En aquests documents, vaig trobar que la seva escriptura era increïblement considerada i informada, terrorífica i desesperadament trista; per això, em va fer plorar. Li estic molt agraïda per haver escrit això, intentant informar el món sobre aquesta situació.
Com està vivint l’experiència d’exposar la seva mostra titulada “Els oceans. Del Renoir als microplàstics” a Barcelona?
Després de la taula rodona d’aquest passat dilluns, vaig guiar a l’arquebisbe Paglia perquè conegués la meva exposició al Museu Diocesà i es va interessar molt per cadascuna de les peces exposades; contínuament em feia preguntes sobre com s’havia fet cada obra, així com són de nocives per al cos humà.
Estic encantada d’haver exposat el meu treball a Barcelona, arribant a tantíssima gent. Per exemple, va haver-hi un cap de setmana en què vaig impartir un taller amb nens d’entre 10 i 14 anys, amb els quals vaig anar a la platja abans de mostrar-los com faig el meu treball fotogràfic. Després, tots ells van crear les seves pròpies obres i vam acabar amb una visita a la meva exposició. La jornada va tenir molt èxit, ja que educar les generacions més joves al voltant d’aquest greuge d’aquesta manera fa que l’art sigui una poderosa forma per a comunicar-se i canviar les mentalitats.
“Llençar plàstic al mar és un delicte. Això mata la biodiversitat, la Terra, tot”. Ho va dir el papa Francesc en una entrevista concedida el 2022. Creu que té raó?
Així és. Com diu el Papa, “és un delicte” perquè “ho mata tot”. Estic d’acord amb la seva afirmació perquè he vist, amb els meus propis ulls, treballant al costat de científics, la vida marina, els ocells, la biodiversitat i els entorns afectats a tot el món. Ara els microplàstics ens estan afectant com a humans i estan a la nostra sang, al cor, als pulmons i al nostre cervell. No sabrem les conseqüències d’això fins que no s’hagin fet més investigacions, les quals requereixen temps. Però és just dir que no és bo que ara estiguem contaminats pel plàstic.
Què es pot esperar, a curt termini, des d’un punt de vista governamental?
Esperem que la cinquena i última sessió del Comitè de Negociació Intergovernamental de les Nacions Unides, que se celebrarà el pròxim novembre a Busan, a Corea del Sud, desenvolupi una legislació internacional legalment vinculant per aturar l’escalada de la contaminació per plàstics.
I vostè, quin recorregut farà artísticament en els pròxims mesos?
Jo, per la meva part, continuaré treballant per educar a tothom, especialment a la generació més jove, amb qui tenim la responsabilitat d’haver deixat aquest llegat espantós i del qual en patiran les conseqüències. Crec que un artista pot transmetre missatges importants quan la gent ha perdut la confiança i la fe en el govern i en els polítics.
