Fets 2,14a.36-41
14 Aleshores Pere es posà dret amb els Onze i amb veu forta digué:
36 “Per tant, que sàpiga de cert tot el poble d’Israel que Déu ha constituït Senyor i Messies aquest Jesús que vosaltres vau crucificar”.
37 Quan van sentir això, el seu cor va quedar trasbalsat i digueren a Pere i als altres apòstols:
—Germans, què hem de fer?
38 Pere els va respondre:
—Convertiu-vos, i que cada un de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesucrist per obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l’Esperit Sant. 39 Perquè la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i també per a tots els qui són lluny, tants com en cridarà el Senyor Déu nostre.
40 Pere continuava donant testimoni amb moltes altres paraules i els exhortava dient:
—Aparteu-vos d’aquesta generació esgarriada.
41 Els qui acceptaren la predicació de Pere es van fer batejar, i aquell mateix dia s’afegiren als germans unes tres mil persones.
Salm 23,1-6
1 El Senyor és el meu pastor:
no em manca res.
2 Em fa descansar en prats deliciosos,
em mena al repòs vora l’aigua,
3 i allí em retorna.
Em guia per camins segurs,
per amor del seu nom.
4 Ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.
Perquè tu, Senyor, ets vora meu:
la teva vara i el teu bastó
em donen confiança.
5 Davant meu pares taula tu mateix,
i els adversaris ho veuen;
m’has ungit el cap amb perfums,
omples a vessar la meva copa.
6 N’estic cert, tota la vida m’acompanyen
la teva bondat i el teu amor.
I viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.
1Pe 2,20b-25
20 En canvi, si després d’obrar bé heu de sofrir i ho suporteu amb paciència, això és agradable als ulls de Déu.
21 Aquesta és la vocació que heu rebut,
ja que també Crist va patir per vosaltres:
així us deixava un exemple
perquè seguiu les seves petjades.
22 Ell no va cometre pecat
ni tingué mai als llavis la perfídia.
23 Quan l’insultaven, no tornava l’insult;
quan el turmentaven, no responia amb amenaces,
sinó que confiava la seva causa al qui judica amb justícia.
24 Ell mateix va portar els nostres pecats
en el seu cos sobre el patíbul,
perquè, morts al pecat,
visquéssim com a justos;
amb les seves ferides us curava.
25 Tots anàveu esgarriats com ovelles disperses,
però ara heu tornat al pastor i guardià de les vostres ànimes.
Jo 10,1-10
1 »En veritat, en veritat us ho dic: el qui no entra per la porta al tancat de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler. 2 El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: 3 a ell, el guarda li obre, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. 4 Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. 5 Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.
6 Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava.
7 Per això Jesús continuà:
—En veritat, en veritat us ho dic: jo soc la porta de les ovelles. 8 Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se’ls escoltaven. 9 Jo soc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. 10 El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.
