Fets 2,14.22-28
14 Aleshores Pere es posà dret amb els Onze i amb veu forta digué:
—Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem: enteneu bé això i escolteu amb atenció les meves paraules.
22 »Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d’ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou. 23 Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d’acord amb la decisió i el designi que Déu havia fixat per endavant, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius. 24 Però Déu l’ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort, que de cap manera no podia continuar retenint-lo sota el seu poder. 25 Perquè David, referint-se a ell, deia:
“Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.
26 El meu cor se n’alegra
i en faig festa tot jo;
fins el meu cos reposa confiat:
27 no abandonaràs la meva vida enmig dels morts,
no deixaràs veure al teu Sant la corrupció.
28 M’ensenyaràs el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir al teu davant”.
Salm 16,1-2 i 5. 7-11
1 Guarda’m, Déu meu,
en tu trobo refugi.
2 Dic al Senyor: «Ets el meu Déu!
Ningú com tu no em fa feliç.»
5 Senyor, heretat meva i calze meu,
tu m’has triat la possessió.
7 Beneït sigui el Senyor, que em dona seny;
fins a les nits instrueix el meu cor.
8 Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.
9 El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
10 no abandonaràs la meva vida enmig dels morts,
no deixaràs veure al teu fidel la corrupció.
11 M’ensenyaràs el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir al teu davant;
a la teva dreta, delícies per sempre.
1Pe 1,17-21
17 A ell, que no fa distinció de persones i que judica cadascú segons les seves obres, vosaltres l’invoqueu com a Pare. Viviu, doncs, reverenciant-lo tot el temps que passeu com a estrangers en aquest món. 18 Sabeu que heu estat rescatats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no amb res de corruptible, com la plata o l’or, 19 sinó amb la sang preciosa de Crist, anyell sense tara ni defecte. 20 Des d’abans de crear el món, Déu ja l’havia predestinat, i ara, a la fi dels temps, l’ha manifestat a favor vostre: 21 per ell, vosaltres creieu en Déu, que l’ha ressuscitat d’entre els morts i li ha donat la glòria. Per això teniu posades en Déu la fe i l’esperança.
Lc 24,13-35
13 Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es troba a onze quilòmetres de Jerusalem, 14 i conversaven entre ells de tot el que havia passat. 15 Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells, 16 però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.
17 Jesús els preguntà:
—Què és això que comenteu entre vosaltres tot caminant?
Ells es van aturar amb un posat trist, 18 i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:
—¿Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?
19 Els preguntà:
—Què hi ha passat?
Li contestaren:
—El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: 20 els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. 21 Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel; però ara, amb tot això, ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses. 22 És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, 23 no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d’àngels, els quals asseguraven que ell viu. 24 Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l’han vist pas.
25 Aleshores Jesús els digué:
—Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! 26 ¿No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria?
27 Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.
28 Mentrestant, s’acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. 29 Però ells van insistir amb força dient-li:
—Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.
I va entrar per quedar-se amb ells. 30 Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. 31 Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. 32 I es van dir l’un a l’altre:
—¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?
33 Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, 34 que els van dir:
—Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó!
35 També ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.
