L’any 2024 s’acomiada amb un balanç colpidor. Segons el darrer informe de la Fundació CESVI, el món ha viscut un any tràgic marcat per conflictes armats, desastres naturals i l’impacte del canvi climàtic. Aquest annus horribilis ha deixat més de 200.000 morts, equivalent a la població de la ciutat de Florència, mentre que el nombre de desplaçats ha assolit els 117 milions, una xifra comparable a la suma dels habitants de França i Itàlia.
Conflictes i desastres naturals sense precedents
El nombre de conflictes actius el 2024 ha estat un dels més elevats des de la Segona Guerra Mundial, amb 56 focus actius a diversos continents. Paral·lelament, els desastres naturals també han augmentat, amb més de 100 catàstrofes registrades, incloent terratrèmols i tsunamis, que han afectat milions de persones. Els treballadors humanitaris han estat especialment vulnerables, amb 280 morts mentre intentaven portar ajuda, un augment significatiu respecte als anys anteriors.
Una de les regions més devastades ha sigut Gaza, on s’han registrat 35.000 morts civils i més de 100.000 ferits aquest any. En 14 mesos, més de 70.000 edificis han estat destruïts, i gairebé 2 milions de persones s’han vist obligades a desplaçar-se. Les condicions de vida són extremes, amb recursos hídrics molt limitats per a la poblaió. En aquest context, CESVI, present a la zona des del 1994, treballa per instal·lar cisterres d’aigua potable i banys en escoles, els únics espais de reunió per als infants.
Infants, víctimes invisibles de la guerra
Ucraïna continua liderant la classificació de països amb més tensió, amb més de 37.000 morts només el 2024. Per cada infant que neix, tres persones moren. Entre les víctimes, destaquen els infants: 3 milions necessiten ajuda urgent i 1,5 milions pateixen problemes de salut mental. Segons el Cesvi, molts nens han passat fins a 7 mesos de la seva vida en refugis antiaeris.
Les dificultats per accedir als ajuts humanitaris també són creixents. A Gaza, els corredors humanitaris sovint queden bloquejats, dificultant l’arribada de menjar i subministraments. Els treballadors locals, molts d’ells també desplaçats, afronten una doble vulnerabilitat. Aquesta situació també es replica a Ucraïna, on civils i humanitaris passen llargues hores als búnquers per protegir-se dels atacs constants.
Un món en guerra
Des del 2021, les àrees de conflicte han augmentat un 65%. Si es mesurés l’extensió total dels territoris afectats per aquesta “tercera guerra mundial a trossos”, tal com la defineix el papa Francesc, aquesta superfície doblaria la mida de l’Índia. El Cesvi insisteix que la comunitat internacional ha d’actuar amb urgència per posar fi a aquest cicle de destrucció i patiment.
